Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  26.06.2015  11:06

Autor/s: Pedro Domínguez Gento

La solució no és l'aire condicionat

Men?ame
 

Ha començat l'estiu i les previsions meteorològiques apunten que serà més calorós del normal, i també s'espera que ho seran les pròximes dècades. La solució de molta gent és connectar l'aire condicionat i oblidar-se del problema, però al carrer no hi ha refrigeradors i encara menys al camp, de manera que quan eixim pel poble ens colpegen les onades de calor i a les hortes cada vegada tenim més plagues i més necessitat d'aigua, amb els aqüífers minvant, cosa que complica molt la producció d'aliments; per altra banda la pobra natura, tan castigada pels incendis i l'erosió, difícilment podrà resistir l'envestida de les temperatures creixents. Així doncs, els aparells d'aire condicionat no solucionen el problema, tan sols suposen un alleujament, una evasió individual i passatgera per als qui podem pagar-los…

Segons els experts del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), organisme de l'ONU que reuneix milers de científics de tot el món, durant el segle XX les temperatures globals pujaren 0'8 ºC. Un augment aparentment petit però amb conseqüències greus perquè ja ha reduït les masses de gel i ha augmentat les sequeres, els fenòmens atmosfèrics violents, els incendis forestals, l'erosió, la desertificació, la pèrdua de biodiversitat, les plagues, les malalties tropicals, etc.

A València, per exemple, les dades de l'Observatorio Meteorológico de Levante (el més antic del País Valencià) indiquen que les temperatures han pujat encara més: 1'5 ºC durant el segle XX i ara estem batent rècords de calor any rere any: el 14 de maig d'enguany arribàrem als 43ºC a Xàtiva i el mes de juny de l'any passat fou el més calorós des de 1880, quan començàrem a mesurar les temperatures. Si no canviem, prompte, durant el present segle les temperatures mitjanes poden augmentar globalment entre 2 i 7 ºC. Què farem si a l’estiu arribem fins els 48 o 50 ºC? Ens tancarem a casa? I què passarà amb els cultius? Podrem seguir vivint ací o les nostres terres es convertiran en un altre Sàhara?

Doncs bé, si les temperatures continuen pujant, les conseqüències poden arribar a ser vertaderament catastròfiques globalment i localment: fusió total dels pols, elevació del nivell del mar, salinització de pous, inundació de les terres costaneres (les més fèrtils i poblades), pèrdua de cultius i del turisme, fam, migracions massives, augment del racisme i la xenofòbia, més conflictes i guerres, refugiats, epidèmies, extinció generalitzada de les espècies que no s'adapten a canvis tan ràpids... I el que és pitjor, podem desembocar en un procés retroalimentat on el mateix escalfament global origine nous problemes (com la disminució de la reflectivitat terrestre) que l'intensifiquen fins convertir la superfície del planeta en un forn incapaç de sostindre la vida actual. Sona apocalíptic però, dissortadament, és possible.

Com ja sabem, la causa principal de l'escalfament global és l'augment del CO2 en l'atmosfera per la disminució de la capa vegetal i l'augment de les combustions d'automòbils, centrals tèrmiques, incendis, etc. El CO2 és un compost natural que ementem tots els éssers vius que respirem i que absorbeixen les plantes amb la fotosíntesi. Però en augmentar les combustions i disminuir la vegetació (cada any desapareixen més de 100.000 Km2 de boscos) se'n va acumulant en l'atmosfera, de manera que hem passat de les 275 ppm que hi havia abans de la Revolució Industrial fins les 404 ppm actuals. Aquest gas i d'altres de similars deixen passar a la superfície terrestre les radiacions que ens arriben del Sol però absorebixen una part de l'emissió infraroja que la Terra emet a l'espai per a equilibrar-se, en conseqüència entra més energia de la que n’ix i eixe excés es transforma en calor, elevant a poc a poc la temperatura mitjana de la superfície terrestre.

Una altra causa significativa a les nostres ciutats és l'acumulació de calor que originen l'asfalt, el formigó i les teulades nues. Hi tenim menys de la meitat dels 12 m2 verds per habitant que recomana l'OMS i la major part de la superfície urbana és negra, gris o roja, colors que absorbixen molta energia solar; de forma que en estiu carrers, places i teulades acumulen calor durant catorze hores diàries, creant una illa o núvol de contaminació i calor que envolta les ciutats.

L'acord de Kyoto, que pretenia resoldre el problema de l’escalfament global, fou molt insuficient i va caducar sense que els governs aconseguiren un altre acord més efectiu. Per això aquest novembre es celebrarà a París la COP21 i, després de vint reunions internacionals sense a penes resultats, és dubtós que els representants governamentals, pressionats per les transnacionals, siguen ara capaços d'arribar a acords efectius per a reduir les emissions de CO2 fins a nivells no perillosos. Així doncs, els ciutadans conscients de tot el món hem de pressionar en eixa direcció, per aturar definitivament l'escalfament global, i sobretot hem de començar a aplicar, en la pràctica, les solucions existents (més enllà dels aires condicionats), que són de sentit comú i es coneixen des de fa dècades:

- Utilitzar menys l'automòbil particular (principal emissor de CO2) i conduir racionalment, sense accelerades, respectant les normes, rebutjant els antiecològics i antieconòmics tot-terrenys.

- Moure'ns a peu, en bici i en transports col·lectius, sempre que puguem, evitant l'avió i el tren d'alta velocitat que consumeixen i contaminen més.

- Aprofitar la llum i la calor natural, aïllar bé els habitatges i adaptar-los a les condicions de la zona per estalviar energia, contaminació i diners.

- Promoure l'ús d'aparells eficients (classe A+), com les bombetes de leds que estalvien més del 80% respecte de les de filament o les halògenes, la calefacció de gas que produdeix calor i estalvia el 60% respecte l'elèctrica, etc.

- Fomentar les energies renovables, especialment la solar perquè ací rebem més de 4 kwh/m2 diaris de mitjana i sols amb 7+1 m2 per persona de plaques fotovoltaiques i mòdul termosolar podríem autoabastir-nos d'electricitat i aigua calenta.

- Modernitzar els processos industrials per a millorar-ne eficiència energètica, reduir la contaminació que produeixen i abaratir costos.

- Potenciar les 3R: reducció, reutilització i reciclatge amb recollida selectiva; el paper reciclat per exemple salva arbres i estalvia energia i aigua; també els envasos retornables i la tradicional cistella de la compra estalvien materials, energia, contaminació i diners.

- Incrementar la vegetació autòctona terrestre i aquàtica, millorant la prevenció dels incendis forestals, protegint els espais naturals que queden i restaurant els que encara siga possible, rebutjar els projectes urbanístics que destrueixen l'entorn i fomenten l'ús de l'automòbil, prohibir noves transformacions en les muntanyes i aterraments en les zones humides.

- Augmentar les zones verdes i els equipaments en les ciutats per a millorar la qualitat de vida i evitar la fugida general dels caps de setmana, que provoca molta contaminació i víctimes. Fomentar la proximitat dels serveis perquè no calga agafar tant l'automòbil.

- I donar suport als qui promouen aquestes solucions, boicotejant qui les boicotegen, especialment les companyies petrolieres, automobilístiques i elèctriques, que pressionen els governs perquè no signen cap acord a les COP amb l'objectiu de seguir lucrant-se elles i els seus amos amb els combustibles fòssils, encara que ens posen en perill a tots per l’escalfament global.

En resum, els ciutadans hem de ser conscients de la gravetat del problema i conseqüents amb les solucions, aplicant-les sempre que puguem i exigint als governs que també les apliquen fins generalitzar-les, amb la qual cosa guanyarem tots en salut, ecologia, estalvi i seguretat.


Publicitat

“Tresors