01.06.2015 - 11:23
Ja ha passat una setmana des que se celebraren les eleccions municipals i a les Corts, i sembla que la ressaca encara dura. Tothom està eufòric per saber qui ocuparà la presidència de la Generalitat. Una incògnita que es fa més neguitosa davant l’augment de titulars, plens de sigles i cognoms publicats amb el criteri de remoure opinions que des de fa més de vint anys estaven tapats davall un formigó conservador. Això ha propiciat que es produïsquen debats a les xarxes socials entre la militància d’Oltra i la del PSPV que, sincerament, no arriben enlloc.
Tot i això, hem d’adonar-nos que al País Valencià es respiren aires de canvi -perdoneu per usar aquesta frase tan tòpica- i hem de posar la mirada a les nostres comarques. És lamentable que encara no s’haja aprovat la Llei de Comarcalització que recull l’Estatut d’Autonomia del nostre país. Fins ara, les províncies són l’única divisió administrativa que disposa d’unes competències on les comarques no serveixen per a res. Sí, tothom pot saber el nom de les comarques i pensar que existeixen, però, només es tracta d’una divisió des d’un punt de vista fisiogràfic, històric i lingüístic; res més.
No obstant, això no ha impedit que es crearen institucions que vertebren les comarques. La Vall d’Albaida va ser pionera en tot el país a crear la seua Mancomunitat de Municipis, precisament amb la intenció de cohesionar tots els pobles a nivell cultural, esportiu i també pel que fa a gestions de recollida de fem o serveis socials. Però hem d’obrir-nos més, si volem construir un país amb unes estructures que vertebren el nostre territori i que vagen més enllà de l’oficialitat de les comarques.
Per aquest motiu, cal reprendre les gestions que es van encetar en el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Va tenir un inici molt ambiciós, però la prepotència provinciana que venia des de la Generalitat i des de les diputacions, i algunes desavinences entre batles, van dur el consorci a fer fallida. Hem de recuperar aquella Diània que no se n’ha anat mai i que des de segles ha perdurat en la nostra història. Els governs progressistes que prendran possessió d’ací poc en ajuntaments com el d’Ontinyent, Xàtiva, Alcoi, Dénia o Xàbia han d’establir relacions per forçar que la Llei de Comarcalització siga una realitat, i que la unió entre comarques, i en el nostre cas Diània, esdevinga com un procés efectiu per vertebrar el País Valencià.
Haurà d’afrontar accions desfavorables vingudes des de l’estat espanyol -prova d’això és la nul·la gestió i abandonament de la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi que impedeix encara més la cohesió entre les comarques de Diània-. I també, des d’una nova RTVV, caldrà potenciar la visibilitat de les comarques i no pas la d’aquesta cultura provinciana inexistent.
Les comarques ja estan posades sobre el mapa del País Valencià que s’aprèn a les aules. Ara s’han de posar sobre el terreny social, polític i econòmic.
