La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Per Sant Jordi al meu poble les escoles, la biblioteca i l’Ajuntament fan un concurs de redacció des de fa sis anys. M’han fet l’honor de posar-li el meu nom. És una celebració molt més útil que llogar una boca d’or o una orquestra. Els joves (i els grans) escriptors beuen molt en els records i en la mitologia del poble.

Arnau Palau (categoria 8-9 anys): Un dia especial a Bell-lloc.

Era l’últim dia de classe. […] Els quatre amics ens vàrem trobar al passadís i al fons vam veure una llum molt estranya […], sonava una bonica melodia […], al fons […] hi havia una porta. En arribar-hi, la porta es va obrir de patac: «Uau!», vam dir tots. […] El follet ens va fer saber que viatjaríem per tres regnes diferents.

El primer, El Fetillent País de les Clavegueres:

De sobte, quan ja estàvem a punt de sortir-ne, ens vam trobar envoltats pels guerrers del Rei Petarrós de la Petarreta. Feia una pudor terrible, estàvem mig marejats. Els guerrers eren fastigosos i no ens hi podíem acostar per por de no intoxicar-nos amb la seva pudor. […] Anaven armats, portaven tira-xines carregades amb restes de menjar pudents i nosaltres no ens podíem protegir amb res.

(La quitxalla del meu poble ja no coneixen la paraula tiragomes, que és la que usàvem a la meva infància.)

Pau Arreaza (10-11): Avantpassats deshidratats:

Fa setanta anys a Bell-lloc d’Urgell patien una sequera horrible. L’única aigua que es podia beure era la que queia dels ulls dels habitants, molt afectats, d’aquell petit poble. Algunes dones resaven cada nit perquè Nostre Senyor les ajudés, alguns homes intentaven trobar la manera de regar els seus camps, però res; […] la major part de les famílies marxaven a un altre poble […], moltes parelles no es molestaven a tenir fills: per què?, no els podrien alimentar. Molta gent moria deshidratada […]. Pobra gent. Fixa’t el que arribaven a patir els nostres avantpassats.

Carla Amorós (12-14): Un dia especial a Bell-lloc d’Urgell. En somnis, la nena topa amb un poble esdevingut frenètica ciutat de supermercats i naus industrials, sense rastres de les seves vivències. Diàleg amb la mare:

Pomes de la Xina?!

És clar, són les úniques que ens podem permetre.

I de les pomeres de Lleida, què se n’ha fet?

Com estàs, avui! Ja saps prou que quan el teu padrí era petit les van arrencar totes per fer naus industrials.

* * *

Quan em vaig despertar […] el cel era gris […] a causa del fum del tractor del veí […]. Vaig anar a fer una volta pel poble. Tot semblava normal […]. No entenia res […], però em va ajudar a apreciar més les petites coses que sol t’importen quan ja no les tens.

(Fins fa quatre dies a Bell-lloc no s’havia dit mai sol sinó només.)

Manel Fa (15-17) : Temps a Bell-lloc. Les quatre estacions. Tardor:

La gent continua sortint, però els indicis de fred i la falta de llum els fan tornar ràpid a casa. […] Els gèlids vents de l’hivern s’han tornat a endur l’estiu un altre any. Es couen castanyes i es retorna a l’activitat hivernal, la vida es torna a tancar dins les cases i els bell-lloquins rescaten la jaqueta del racó.

Genoveva Ribolleda (adults): Retrobament. El protagonista torna al poble després de cinquanta anys i hi busca els records:

Vaig pujar a poc a poc i silenciosament cada graó de les escales de l’església cercant, en va, les imperfeccions de les pedres, les esquerdes i les juntes de terra amb alguna herba que hagués pogut sobreviure. […]. Els meus ulls buscaven amb delit aquells clotets redons que s’havien anat fent a la llosa i que tan bé ens anaven per jugar a boles: amb aquells cossiolets havíem dissenyat a mida unes estrictes regles de joc. […] Tot era nou! Qui s’havia endut la meva història?

Joan Solà, «Parlem-ne. Sant Jordi a Bell-lloc d’Urgell», Avui, Cultura, 6 de maig de 2010, p. 9.

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any