29.05.2015 - 06:00
L’Institut Català de Finances (ICF) podrà rebre directament fons del pla Juncker, segons l’acord a què han arribat les tres institucions europees –l’Eurocambra, el Consell Europeu i la Comissió Europea– per a assignar el fons europeu d’inversió, que ha de mobilitzar 315.000 milions d’euros durant els tres anys vinents. Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCAT) i Ramon Tremosa (CiU), membres de la comissió que ha negociat l’acord, han aconseguit que s’acceptés la seva proposta que entitats com l’ICF puguin gestionar el fons, atorgat pel Banc Europeu d’Inversions (BEI). En parlem amb Tremosa i li demanem en què pot beneficiar Catalunya el pla Juncker i què implica que l’ICF sigui l’interlocutor directe amb el BEI.
—Què significa l’acord sobre el pla Juncker?
—La Unió Europea fa uns quants anys que creix menys que Àsia o a l’Amèrica del Sud. La causa és la falta d’inversió. Amb la crisi, la inversió pública i privada ha caigut. Aquest és un pla molt ambiciós de reactivació de la inversió a Europa. És un pla per a mobilitzar inversió privada. Compta amb pocs diners públics, perquè avui els pressupostos no poden finançar grans inversions. Hi ha uns 25.000 milions d’euros públics, molt poca cosa, però el Banc Europeu d’Inversions donaria garanties i avals per a mobilitzar capital privat. Així, s’animaria el capital privat a invertir en projectes d’interès europeu, com ara la xarxa de corredors ferroviaris o infrastructures energètiques a escala europea.
—Per què és bo el pla per a les finances de Catalunya?
—Hi ha una part de fons que preveu el pla que anirà destinada a la recerca. Això és molt bo perquè Catalunya és un territori líder en captació de fons europeus per a la recerca. També es pretén impulsar la xarxa de corredors ferroviaris. Ja hem vist que el govern espanyol no té gens de ganes d’invertir-hi. Per tant, això o ho fan des d’Europa amb capital públic i privat, o difícilment es farà. I, a més, el pla també inclou el finançament a les PIME per a llançar nous negocis i noves inversions de desenvolupament i recerca.
—Quins beneficis té el fet que l’Institut Català de Finances pugui rebre directament els fons del pla Juncker?
—El Banc Europeu d’Inversions (BEI) col·labora amb els instituts de crèdit de cada país, en el cas espanyol, l’ICO. Era molt important d’aconseguir que els instituts regionals, com l’ICF, fossin reconeguts. És molt important que ara l’ICF pugui gestionar els fons del pla. L’ICF ja havia col·laborat amb el BEI, però durant el govern de Zapatero, quan Magdalena Álvarez va esdevenir vice-presidenta del BEI, es va tancar l’aixeta durant tres anys. Nosaltres la vam tornar a obrir l’any passat a través de gestions fetes a molt alt nivell, amb comissaris. Ara es tracta que l’ICF sigui reconegut des del primer dia del pla Juncker com un institut que pot anar al BEI i gestionar la tramitació del fons per canalitzar inversions a Catalunya.
—És un gest específic cap a l’ICF, aquesta possibilitat d’interactuar directament amb el BEI?
—No, perquè a Alemanya també hi ha instituts regionals dels estats federals. No ha estat difícil d’aconseguir que l’ICF també fos reconegut. Les regions amb un cert poder legislatiu i tributari són les que ho poden demanar.
