10 anys dels disturbis de Perpinyà

  • El passat 22 de maig va fer deu anys dels disturbis que van commocionar a la Fidelíssima. Una baralla entre membres de les comunitats gitana i magrebina del barri de Sant Jaume, van desembocar una setmana després en violents disturbis al centre vila perpinyanès ...>>
    Dj. 28 de maig del 2015

VilaWeb
Redacció
28.05.2015 - 11:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tot va començar el 22 de maig del 2005 quan, en una baralla, uns membres de la comunitat gitana del barri de Sant Jaume, van linxar a un magrebí de 29 anys, en un cafè del carrer Llúcia, a prop de la Plaça Cassanyes. Un fet que va disparar les tensions entre les dos comunitats i que van esclatar una setmana després, concretament el 29 de maig del 2005.

Un dia abans, s’havia fet a Perpinyà una ‘marxa blanca’ , en memòria del jove magrebí mort, que havia transcorregut sense cap incident, encara que, és palpava la tensió. Va ser al dia següent, quan la mort de Driss Ghaïb, un altre magrebí, en ple barri de Sant mateu, davant les càmeres de vigilància que, no funcionaven en aquella època, va encendre la metxa i comencen els disturbis. Malgrat que l’enquesta demostrarà que aquesta mort , no tenia res a veure amb l’altre, els magrebins, del barri de Sant Jaume, estan convençuts del contrari, i uns 200 és reuneixen a la Plaça Cassanyes, per començar una guerra contra els gitanos, però els CRS desplaçat allà des de feia una setmana, els ho impedeixen. Els més decidits és desplacen cap al carrer Foch, i comencen els disturbis, amb cremades de papereres, cotxes, parades de bus, amb una violència que sorprèn als perpinyanesos.  Els gitanos, se’n van del barri de Sant Jaume, cap a Catalunya Sud, Besiers i Montpeller,cercant seguretat, i fins i tot Nicolas Sarkozy , llavors ministre de l’interior viatja a Perpinyà.  Després d’uns dies de disturbis, la calma va tornar a Perpinyà.

Com prevèiem llavors, no fapos cap problema de fos, durador (llegir les nostres apreciacions llavors), sinò que aquest deus anys han passat ssnese cap incident, o accident, notable). No ens n’hem d’estranyar ni mererixerm cap ‘enhorabona’ i cap merit, ja que vivim (Els del VW CN) allà mateix i anem diàriament a la ‘Plaça Cassanyes’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any