Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  22.05.2015  19:24

Autor/s: Vicent X. Vila · Compromís per Ontinyent

La comunicació o la propaganda política?

Men?ame
 

Tots estem d’acord que la comunicació política constitueix un vehicle fonamental per l’intercanvi de demandes i decisions entre els membres de la societat, a través de processos d'interacció que impliquen, normalment de forma multidireccional, tots els actors polítics. Per aquest motiu, és inherent al funcionament diari dels partits polítics; és indestriable de la seua naturalesa. De fet, aquesta és una de les seues raons de ser: incorporar tots els inputs que provenen d'un segment concret de la població al qual es vol representar per traslladar-los fidelment a les diverses estructures de poder.

Sovint, quan es parla de comunicació política dels partits tradicionals, aquells de la ‘vella política’, el ppsoe i els seus succedanis com Ciudadanos (abans Ciutadans) que no són més que un recanvi al seu bipartidisme, s’acostuma de confondre aquest concepte amb el de ‘màrqueting electoral’.

La comunicació política emprada durant aquesta legislatura per part del PSOE de Jorge Rodriguez, ha consistit a desplegar una estratègia centrada essencialment en el desenvolupament del missatge del seu partit, intentant així que la gent ho confonguem amb el govern d’Ontinyent, obviant que estaven en coalició nosaltres, amb Compromís per Ontinyent.

La comunicació política de les institucions públiques, això és, la derivada de l’activitat desenvolupada per les administracions i les institucions públiques, requereix que prèviament la institució en qüestió gaudesca d’una bona xarxa comunicativa interna. Així doncs, quan parlem de comunicació política no ens estem referint només als espais relacionats amb l’àmbit electoral, sinó també a un espectre més ampli que abasta tots els elements relacionats amb l’activitat política, relativa als partits polítics o a les institucions. A partir d’ací, distingim entre la comunicació activa, quan es descriu com el tipus particular de missatges i informacions que circulen dins el sistema polític i que són indispensables pel seu funcionament, ja que condicionen tota la seua activitat, de la utilització de la informació ‘al gust’ de la institució que la genera com al govern de Jorge Rodriguez en què n’hem tingut un bon exemple. Així la cessió d’informació emesa durant esta legislatura per part del PSOE sempre ha intentat adequar els criteris de noticiabilitat de les comunicacions de la institució i partit, i fomentar a més a més l’estabilitat de les relacions amb els mitjans de comunicació.

Per altra banda, també s’ha fet servir l’ocultació d’informació utilitzant tècniques com la confusió, la neutralització de la informació negativa, les ‘filtracions’ a la premsa o les sessions ‘off the record’ amb l’objecte de mantenir la informació sota un control preventiu.

Al capdavall, l’escenificació política tant del PP a l’oposició i sobretot del PSOE al govern de coalició amb Compromís, es basa fonamentalment en els anuncis publicitaris amb alliçonaments inclosos, les rodes de premsa, els esdeveniments i els discursos polítics, la feina; el temps invertit per part de Compromís en nou regidories amb només tres regidors és una altra cosa, segurament no tan noticiable segons els criteris de la vella política. Però si has sentit que s’ha reduït el deute, informa’t i veuràs que ho ha fet Compromís, que és qui ha gestionat la regidoria d’Hisenda, com també la feina feta a Medi Ambient, Educació, Joventut, Esports, aigües, enllumenat, etc.

Una cosa és la imatge projectada, la percepció rebuda, i l’altra és la feina feta amb #Compromís.