‘Josep Lluís Bausset i Ciscar. El darrer maulet. 1910-2012’

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest és el títol del llibre que l’amic Emili Marín ha editat (dins la col·lecció ‘Tresors de la fe’) en record i memòria de mon pare, i que serà presentat dilluns 1 de juny a la Universitat de València.

El llibre, amb coberta d’Antoni Miró, i coordinat per Carmen Arjona, consta de un pròleg i catorze capítols, amb un arxiu fotogràfic final.

En el pròleg d’aquest volum, el tercer de la col·lecció, Emili Marín justifica la memòria de mon pare en aquest llibre pel fet d’haver estat ‘en primera línia en la defensa aferrissada de la identitat de la nostra història’.
 
Aquesta editorial, com explica Emili Marín, aparegué amb la intenció ‘de comprendre i explicar la memòria històrica d’un indret tan peculiar, com és el referent a l’Església Catòlica en la seua relació amb la cultura del nostre poble’.
 
En el primer capítol del llibre, Emili Marín explica que mon pare ‘malgrat tot el que es puga dir, era un cristià, no anònim, sinó més aviat explícit i compromès’, ja que ‘lluità, juntament amb els amics clergues, perquè la pregària es poguera fer en valencià’. Per això mateix, Emili Marín justifica que la figura de mon pare tinga ‘entrada lliure i satisfactòria en l’ideari d’aquesta editorial’, que ja ha incorporat les figures gegantines de mossèn Josep Espasa i del cardenal valencià Vicent Enrique Tarancon.

En el segon dels capítols, Emili Marín fa un exhaustiu repàs de la ‘difícil relació del nacionalisme i l’Església Valenciana’, una relació que demostra que la nostra Església ‘no sols ha estat al marge d’aquest sentiment nacional, sinó que, en moltes ocasions, n’ha estat enfrontada amb violència’. Emili Marin recorda el cardenal Belluga, que prohibí ‘als rectors que, en els Quincue Llibre, es feren els apunts de les diferents actuacions sacramentals en llengua valenciana, sota pena de suspensio a divinis’. Després l’amic Emili destaca els efectes de la Guerra de Successió, la industrialització i la guerra de 1936, el nacionalisme en l’Església durant el franquisme, el Llibre del Poble de Déu i el Seminari de Montcada, la figura del cardenal Agustín García Gasco, totalment contrari a la nostra llengua i l’AVL. Emili Marín conclou aquest capítol reconeixent que ‘el matrimoni entre la jerarquia eclesiàstica valenciana i el nacionalisme, viuen una separació dolorosa que no pareix que tindrà un final pròxim’.
    
El tercer dels capítols és el de la biografia exhaustiva que les meues germanes i jo hem fet del nostre pare. I juntament amb aquest, el quart dels capítols és una breu entrevista que Emili Marín fa al ‘fill de Bausset’.

El cinquè dels capítols és el dedicat al poble, amb articles de Robert Martínez, Alexandre Alapont, Josep Lluís Millo i Francesc Signes.

Robert Martínez, batle de l’Alcúdia fins el 24 de maig, recorda mon pare en el seu article, ‘Bausset: ciutadà, mestre, amic’, com ‘una gran persona i un ciutadà exemplar… un home generós sense cap taca’, que ha representat ‘la història del País al llarg del segle que va viure’.

També el capellà Alexandre Alapont evoca els temps que va conèixer mon pare i la posterior relació d’amistat, destacant que va ser mon pare qui posà en contacte Alexandre amb Fuster.

Josep Lluís Millo, en el seu article ‘Bausset: un signe d’identitat’, parla de mon pare com ‘una d’aquelles persones a les quals el transcurs del temps ha donat la dimensió real de la seua tasca i de la dignitat de la seua trajectòria’.
 
I finalment Francesc Signes, en l’article ‘El llegat de Bausset’, recorda els primers contactes que tingué amb mon pare, en plena Transició i la posterior relació que hi hagué entre ells dos.

El sisè dels capítols està dedicat als amics, amb el cèlebre article de Joan Fuster, de gener de 1984, on definia mon pare com ‘un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià’.

Josep Garcia Richart i Didín Puig també donen testimoniatge de la seua amistat amb mon pare, igual que Jesús Huguet, amb el seu article ‘Bausset: referent cívic i pedagògic’.

El setè dels capítols és de Ramon Trullenque, que fa un repàs exhaustiu a ‘La Tertúlia Bausset dels dilluns’.

El vuitè capítol està dedicat al món de la Pilota, tan estimat per mon pare, amb els articles d’Antoni Signe i de Bene Bijuescas.

El novè capítol és obre de Josep Aliaga, que parla sobre ‘Bausset: un home lliure’.
 
Al desè capítol, Emili Marín fa un record del reconeixement que la societat valenciana va fer de mon pare, amb la crònica de l’homenatge que l’Ajuntament de l’Alcúdia li dedicà amb motiu del seu centenari, l’11 de setembre de 1910.

A l’onzè capítol, Carmen Arjona presenta allò que han dit de mon pare, personatges com Ernest Lluch, Francesc de P. Burguera, Eliseu Climent, el P. Josep M. Soler, Víctor Iñúrria, Ricard Avellan, Josep Forés, Rosa-Anna Pasqual, Martí Domínguez, Isabel-Clara Simó o Jordi Bort.

És al capítol dotzè del llibre quan Emili Marín presenta un recull d’alguns articles de mon pare publicats a la premsa.

El capítol tretzè el conforma un anecdotari sobre mon pare, que fa Emili Marín, i el capítol catorzè és el comiat, també a càrrec de l’amic Emili Marín.

El llibre acaba amb un arxiu fotogràfic que repassa la vida de mon pare, una vida més que centenària, feta de fidelitat a la nostra llengua i a la nostra cultura, a favor del redreçament nacional del País Valencià.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any