L’Abbé Grégoire (Xavier Deulonder i Camins)

  • Ara que París li ha pres la condició de capital regional que li havia concedit fa unes quantes dècades, Montpeller deixarà d’estar ben present en la nostra actualitat local, però, tanmateix, avui haig de parlar-ne, perquè s’hi ha esdevingut un fet del tot ofensiu per a tots els compromesos en la defensa i reivindicació del català, o de qualsevol altra de les llengües que a França es consideren regionals ...>>
    Dv. 22 de maig del 2015

VilaWeb
Redacció
22.05.2015 - 12:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Resulta que Philippe Saurel, alcalde de Montpeller, com que no deu tenir gaire res millor a fer, ha inaugurat un monument a la memòria de l’Abbé Grégoire, tristament cèlebre per haver presentat a la Convenció Nacional el 1794 el seu repugnant escrit titulat ‘Sur la necessité et les moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue française‘; com tots sabem, en els esquemes mentals de Grégoire, hi havia el francès i els “patois”, terme amb què designava tota una sèrie de llengües —el bretó, el basc, el cors, l’arpità, l’occità i el català— que considerava pròpies de gent ignorant i inculta, i que, per això, calia eradicar en nom del progrés i de la revolució perquè l’accés a la modernitat semblava estar reservat, exclusivament, als parlants del francès.

   Saurel s’ha excusat dient que el monument reivindicava no pas la persecució de les llengües sinó el paper que va tenir Grégoire en l’abolició de l’esclavitud; millor, doncs, que li hagués fet un monument a Abraham Lincoln, que, almenys, no va dictar cap mesura contra l’ús de l’occità, la llengua pròpia de Montpeller fins a la seva substitució pel francès. Per cert, el lloc on s’homenatja Grégoire està gaire lluny de la plaça on Georges Frêche va fer erigir les seves estàtues de bronze a Stalin, Mao, etc? Ho pregunto per simple curiositat; al final el principal atractiu de la ciutat serà les seves lamentables estàtues, encara que, a Perpinyà no es que es pugui criticar gaire res, perquè als frisos de l’edifici de la prefectura hi ha un parell de medallons amb les efígies de Lluís XI i de Lluís XIII, els reis de França que, el 1475 i el 1642 respectivament, van conquerir la ciutat després d’haver-la sotmesa a durs i penosos setges de fam, com també al centre hi ha una avinguda de Vauban, el destructor d’Ovança.

La persecució i minorització de les llengües autòctones de les regions de França no ha estat un argument de prou pes com per no considerar convenient honrar la memòria de Grégoire, i més en una ciutat occitana com Montpeller, i m’imagino que a Tarba mateix, la seva ciutat natal, o en qualsevol altre lloc de França deu haver-hi monuments a Bertrand Barère de Vieuzac, diputat de la Convenció que, el 1794, va adreçar-hi també un informe en la mateixa línia que el de Grégoire, ja que hi deia que La monarchie avait des raisons de ressembler à la tour de Babel; dans la démocratie, laisser les citoyens ignorants de la langue nationale, incapables de contrôler le pouvoir, c’est trahir la patrie… Chez un peuple libre, la langue doit être une et la même pour tous.

            En fi, de França només n’hi ha una i no té pas cap mena de sentit intentar inventar-ne una altra, més que res per la pèrdua de temps que significaria.

 

 Xavier Deulonder i Camins (escrit el dilluns 18 de maig del 2015)

deulonder@hotmail.com

Com sempre, també podeu reaccionar aquí  deixant-hi opinió o informació complementària vostra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any