Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  20.05.2015  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Neix la Societat d'Amics de Marcel Proust

Es presenta aquest vespre al Born Centre Cultural

Men?ame
 

De segur que heu sentit parlar de la passió de l'advocat, economista i escriptor Amadeu Cuito per Marcel Proust, perquè és sabut que té una biblioteca amb uns dos mil volums i documents de Proust o sobre Proust. Però sabíeu que el cineasta Albert Serra també és un proustià? I l'editor Quim Torra? I el llibreter Lluís Morral? Formen part de la trentena de persones que han constituït la primera Societat d'Amics de Marcel Proust, amb la voluntat de divulgar-ne l'obra i estimular-ne el debat i els estudis. Avui al vespre (19.00), la societat es presenta al Born Centre Cultural de Barcelona. Serà el primer acte públic de l'entitat, amb la participació d'Albert Serra i l'especialista Víctor Gómez Pin.

Fa pocs dies que es va fer una conferència de premsa per difondre la societat entre els mitjans de comunicació. Amadeu Cuito, que n'és el president, hi anava acomboiat pels dos traductors actuals de Proust al català, Valèria Gaillard (Labutxaca) i Josep Maria Pinto (Viena edicions). Tots dos ben avinguts per l'estima per Proust i el respecte professional mutu.

Societats històriques que precedeixen la barcelonina

Amb aquest ambient harmònic, Cuito va recordar els orígens d'aquests tipus d'associacions a tot el món. Va explicar que la primera es va constituir l'any 1947 i s'anomenava Société des Amis de Marcel Proust et des Amis de Combray. Una altra de significativa va ser la societat que es va crear l'any 1969 a la Universitat d'Illinois, impulsada per Philip Kolb, que fou l'editor de la correspondència de Proust. L'any 1975 es va crear l'Institut des textes et Manuscrits Modernes de París, encarregat d'estudiar el manuscrit de 'A la recerca del temps perdut', per establir-ne el text definitiu. És una comesa que encara avui no s'ha enllestit. Aquest institut publica un butlletí on va informant dels progressos i dels comentaris que susciten.

Pel que fa a Catalunya, l'interès per Proust ve de lluny, de primers de segle XX a l'Ateneu Barcelonès. Ja el 1932 Jaume Bofill i Ferro en va fer una traducció. Hi havia molts de proustians: Sagarra, Pla, Villalonga, d'Ors, Maurici Serrahima, que li dedicà un assaig (que fa pocs anys va reeditar edicions de 1984); n'hi ha una traducció inèdita de Miquel Llor (del 1926, fou la primera) i la coneguda de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany.

També hi ha un altre precedent en l'interès per Proust des de Catalunya que Cuito va destacar: l'any 1972 el pintor Lluís Marsans (Barcelona, 1930 - 2015), mort aquest mes de gener, va presentar els dibuixos per a il·lustrar 'A la recerca…' a la Galeria Trece i es van arribar a exposar a París també. Les cobertes de les traduccions de Valèria Gaillard, publicades a Labutxaca, són dibuixos d'aquesta sèrie de Marsans.

I després d'anys d'una aparent manca d'interès per Proust, va explicar Amadeu Cuito, dos traductors es posen a traduir Proust al català pel seu compte, cerquen editorial, convencen els editors, i comencen a publicar-lo. 'No em digueu que no és curiós aquest fet, oi? I com que ens coneixíem i venien a veure'm, els vaig dir: "Veniu amb els vostres amics", i vam començar a fer una tertúlia.' Aquest és l'origen de la Societat d'Amics de Marcel Proust, també amb la voluntat de fomentar els estudis comparatius i de fer una selecció dels escrits més destacats que es publiquin cada any i aplegar-los en un butlletí per als socis. Per això fem pagar una quota de 30 euros l'any (15 euros per als estudiants), per poder editar aquesta selecció.

Un escriptor que no perd vigència

La presentació a la premsa de la Societat d'Amics de Marcel Proust es va fer a la llibreria Laie de Barcelona. El llibreter Lluís Morral va comentar que Proust es venia sempre, tant en català com en espanyol com en francès, i que se'n venien totes les traduccions. Per això sempre tenien Proust a la llibreria.

I per què aquesta vigència i aquest interès perpetu? Segons Cuito, perquè 'Proust va marcar un canvi en la manera d'escriure. La seva novel·la ha marcat una generació d'escriptors. Alhora, la seva novel·la és un tractat teòric sobre l'escriure i sobre quines lleis creu Proust que són les millors per a escriure. I després de la teoria, ho aplica. Això va pertorbar l'Acadèmia: primer mostra com creu que s'ha d'escriure i després ho demostra amb la novel·la.'

Continua Cuito: 'És clar que hi ha més grans escriptors francesos, com Balzac o Flaubert, però el cas de Proust és únic, perquè és un home que pensa en la novel·la tota la vida i quan l'escriu destil·la la literatura i cada paraula que posa ocupa el lloc que li pertoca. I això incita la crítica a entrar-hi, també, i a més pensadors que provenen d'unes altres disciplines, com la filosofia o la psiquiatria. Això marca la diferència amb els altres.'

Josep Maria Pinto també recorda: 'Proust significa la fi d'un món, i té una modernitat radical. Això ens el fa molt proper avui.' I Valèria Gaillard rebla: 'Tots els escriptors es barallen amb Proust i prenen posició.'

Men?ame