13.05.2015 - 06:00
Un eslògan, un candidat, un cartell i un espot. Aquest és el ‘kit’ de campanya bàsic per a qualsevol candidatura. I la campanya de les eleccions municipals de Barcelona no n’és pas cap excepció. CiU, PSC, PP, Barcelona en Comú, ERC, CUP i Ciutadans han presentat les armes els primers dies de campanya. En aquest article us proposem d’analitzar els espots de cada candidatura. Formats, durades i tons ben diferents serveixen a cada candidat per a seduir l’elector a decantar-se cap a la seva butlleta el dia 24 de maig. Vegem com són aquests vídeos de campanya:
Xavier Trias (CiU). El vídeo de CiU per Barcelona se centra en el batlle Trias. Hi apareix tot de gent dibuixant la cara del candidat amb estils diferents. Apel·la a la idea que resumeix el lema: ‘Trias, l’alcalde de tots.’ A més, la idea de dibuixar el batlle fa referència a la possibilitat de dibuixar la ciutat on tothom se senti còmode i que tothom faci seva. D’aquesta manera, Trias es presenta com un batlle que vol construir futur amb la col·laboració dels ciutadans.
Jaume Collboni (PSC). El vídeo de campanya del PSC per Barcelona té una estètica molt imponent i trenca la dels espots habituals. Collboni hi apareix en un primer pla i unes lletres que li trepitgen la cara diuen: ‘Jaume Collboni es mulla per Barcelona.’ Soroll d’aigua, que va pujant des del coll cap amunt. Vol ser una metàfora de l’expressió ‘amb l’aigua al coll’. Aquesta és, segons el candidat, la situació dels barcelonins. Després de descriure una situació dolenta, l’aigua comença a baixar a mesura que la veu del candidat va fent propostes de govern. La campanya de Collboni la dirigeix Risto Mejide i això n’explica l’estètica més transgressora.
Ahir Collboni va penjar un nou vídeo amb el mateix estil i, potser, una mica més contundent. El candidat rep cops de puny en un primer pla a càmera lenta. Vegeu-lo a continuació:
Alberto Fernàndez Díaz (PP). És un vídeo molt llarg. És la mena d’espot que es feia fa molts anys. Repassa la trajectòria del candidat des del seu naixement fins a les afeccions actuals. Una successió de fotografies acompanya la narració de la seva trajectòria. Fins al final del vídeo no surt ell parlant a càmera amb un missatge típic: ‘Tinc per davant els millors anys de la meva vida…’ És un exemple de vídeo clàssic més propi d’un candidat nou que ha de fer-se conèixer que no d’un repetidor per quarta vegada consecutiva.
Ada Colau (Barcelona en Comú). L’espot de campanya de Barcelona en Comú posa tot l’èmfasi a donar una visió coral de la candidatura. Dura un minut i els primers quaranta segons són dedicats a tot de gent que denuncia la situació actual de Barcelona i la ciutat que s’imagina. En acabat, apareix la candidata Ada Colau envoltada de molta gent i es presenta com la veïna dels ciutadans. No és un vídeo innovador, però té molt clar el missatge que vol donar: la candidatura de la gent ‘comú’.
A banda l’espot oficial de la campanya, aquests últims dies ha aparegut un vídeo musical amb la participació protagonista de Colau. ‘El run run’ és una rumba cantada per Colau i que ha fet córrer molta tinta… Vegeu-lo:
Alfred Bosch (ERC). El vídeo del candidat d’ERC és un dels més arriscats de la campanya per Barcelona. Bosch hi fa d’actor parodiant el discurs dels seus dos contrincants principals: Xavier Trias i Ada Colau. L’objectiu de l’espot és col·locar Bosch com la tercera opció en una campanya molt polaritzada. Amb l’exercici de caricaturitzar el discurs dels dos rivals, mira de transmetre que el seu projecte és el que discorre pel carril central, mentre que els altres són als extrems. El fet que el candidat faci d’actor ha estat molt comentat des del moment de publicació del vídeo. De moment, és el vídeo que ha suscitat més polèmica i, a la vegada, el més atrevit.
ERC ha fet un segon vídeo de campanya més convencional que combina cares conegudes (el jutge Santiago Vidal, l’actor Joel Joan, el crític de cinema Àlex Gorina…) amb gent desconeguda.
Maria José Lecha (CUP – Capgirem Barcelona). El primer espot que fa posar en circulació la CUP és per a tot el país. Fins abans-d’ahir, la candidatura de Barcelona no havia publicat el seu vídeo de campanya (que afegim a continuació). El vídeo ‘Capgirem la història’ agafa la lletra de la cançó ‘Serà un dia que durarà anys’ de l’Ovidi Montllor i en fa una lectura amb música de fons. S’hi veu gent que s’abraça, de dos en dos. En un moment determinat, les abraçades passen a ser claus de judo amb què una noia tomba individus –vestit amb corbata i americana– a terra. Un espot molt poètic en la banda sonora, en la presentació de la imatge i en el missatge.
Aquest és el vídeo que ha penjat la CUP – Capgirem Barcelona aquesta setmana:
Carina Mejías (Ciutadans). La candidata de Ciutadans presenta un espot molt polit i amb imatges idíl·liques de la ciutat. El vídeo és ple de frases en boca de la candidata que podrien ser subscrites per qualsevol altre candidat: ‘Estem preparats per a transformar Barcelona. Ho farem al costat de tots els barcelonins. Volem sentir-nos orgullosos de Barcelona, una ciutat que tracti bé els seus ciutadans…’ I així tot el vídeo. Curiosament, la candidatura espanyolista incorpora dos cops imatges de senyeres i no hi apareix cap bandera espanyola.
