10.05.2015 - 06:00
Robatoris, droga, assassinats, atracaments o abusos de les autoritats són alguns dels ingredients dels setze relats que recull Guerau X. Casol (Barcelona, 1985) a ‘Incívica Barcelona‘ (Descontrol, 2014). ‘No són històries reals, és literatura, però estan basades en fets que podrien passar de veritat. Fets que passen, però que s’amaguen’, explica l’autor. Aquest arqueòleg de professió i historiador s’endinsa a la ciutat de Barcelona més fosca i en denuncia ‘una corrupció moral que no s’explica’. Amb il·lustracions de Joan Lalucat, és un volum autoeditat que ja va per la segona edició i que s’ha venut, entre més, a través de Twitter.
—Què denuncieu amb aquests relats?
—És evident que no són històries reals, és literatura, però estan basades en fets que podrien passar de veritat. Són uns fets que passen, però que s’amaguen, que no s’expliquen. Volia deixar clar que aquest nivell de corrupció moral i de degradació que apareix als relats no és cosa només de la gent normal, sinó que també forma part de les autoritats. Barcelona no és aquesta marca que ens han explicat. No és aquesta història. És molt més complexa, amb molta diversitat i on passen moltes coses que s’amaguen. Penso en coses com Ciutat Morta, que s’han intentat amagar. Penso que les societats han de ser autocrítiques amb si mateixes.
—Com t’hi aproximes a aquests baixos fons?
—He tingut una vida molt moguda i, de fet, m’han passat coses pitjors de les que surten al llibre. De fet, crec que els relats són suaus en comparació amb el que passa de veritat.
—Quin és el denominador comú de tots aquests fets?
—És la ciutat de Barcelona, que ens l’han vengut com a cosmopolita, com si fos el paradís a la Terra, però té tot de casos que s’han de denunciar. És el que he intentat fer a través dels relats. Penso en la repressió que hem patit els catalans per part de les autoritats espanyoles o les autoritats que només pensen en el diners. El llibre intenta demostrar que els catalans no som perfectes i els barcelonins encara menys. Intento mostrar que som un país normal, on hi passen coses bones i coses dolentes. La idea que som una elit no l’he acabat d’entendre mai i crec que juga en contra nostra.
—Tota ciutat té implícit un costat fosc?
—Sí, no passa només a Barcelona. A Barcelona, però, passa especialment perquè s’hi intenta vendre una marca. Aquest és el problema. És una marca que no s’adiu amb la realitat. Això no ha estat impulsat pels ciutadans de Barcelona, sinó per les autoritats, sobretot a partit de l’any dels Jocs Olímpics, el 1992.
—Per atraure turisme només s’expliquen les coses bones…
—Personalment poso molts matisos al suposat dinamisme econòmic que aporta el turisme. Potser els beneficis només recauen en les elits. Jo l’únic que veig és que es degrada el mercat laboral. No estic gens en contra del turisme, però penso que el que no pot passar és que Barcelona sigui una ciutat massificada pel turisme. Ens podem dedicar a milers de coses diferents; no cal que ens centrem només en això.
—Tenim eleccions a tocar. Un canvi de govern a la ciutat podria modificar aquesta Barcelona incívica que descriviu?
—Sí, penso que Barcelona necessita un canvi. No només un canvi de govern de CiU a PSC o ERC, sinó un canvi profund. Cal un canvi que s’encamini cap a la socialització dels mitjans de producció i cap a una societat més tolerant i oberta. Això només es pot fer a través d’un moviment regenerador. La meva via seria la CUP, però també hi ha molts moviments socials. Crec que el canvi no s’originarà per unes eleccions, sinó que el canvi ja està esdevenint. De la mateixa manera que Barcelona és un banc de proves del neoliberalisme, també ho és dels moviments socials.
—És autoeditat. Com ha estat el procés?
—Despèn d’una editorial que es diu Descontrol,que forma part de la Cooperativa Integral Catalana. Té de bo que et permet fer el que vulguis: et fan recomanacions, t’ajuden amb la maquetació, si vols pots contractar un servei de correcció, cosa que jo no he fet… Et deixen una llibertat molt àmplia. Jo pel meu primer llibre ho volia provar. La primera edició i la segona és força diferent. La segona edició crec que l’he fet més atractiva.
—Per quina via ha funcionat més la venda?
—El boca-orella i les fires és el que em serveix més. I una cosa que m’ha sorprès és que n’he venut uns quants a través de Twitter.
