07.05.2015 - 06:00
Fa només tres anys que el Teatre Akadèmia va obrir les portes i ja s’ha convertit en una sala imprescindible del panorama barceloní. Un espai on l’espectador hi comença anar amb els ulls tancats. Mercè Managuerra i el seu equip han apostat per una programació de qualitat, coherent i més centrada en els autors que en la butxaca.
Ara s’atreveixen amb un dels grans clàssics: La Gavina, d’Anton Txèkhov. Arribo al carrer Buenos Aires preparada per parlar amb el director, Boris Rotenstein i la Mercè Managuerra, totalment induïda per les presses i l’estrés del dia a dia però a poc a poc l’entrevista,-o més aviat la conversa-, s’imposa. “Cada cop que parlem de l’obra hi trobem coses noves” em confessarà, poc després, la Mercè. I mentre baixo les escales de l’Akàdemia, penso que aquesta és una de la grandesa dels clàssics, que mai te’ls acabes. Com deia aquell director, tu no t’apropes a Txèkhov, és Txèkhov que ens ajuda a apropar-nos a nosaltres mateixos.
Podeu llegir l’entrevista a Núvol.
