07.05.2015 - 06:00
Conservadors i laboristes s’han intercanviat al poder al Regne Unit d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Cadascun ha guanyat nou eleccions de les divuit que s’han fet. Però als comicis d’avui, tot fa pensar que ni els uns ni els altres no seran capaços d’assolir, bo i sols, els 323 escons que conformen la majoria absoluta. De fet, els comptes no els sortiran ni tan sols sumant-hi els liberal-demòcrates. El dirigent d’aquesta força, Nick Clegg, ja ha dit que eren l’única garantia d’estabilitat i que sense ells hi hauria unes noves eleccions abans de Nadal. L’SNP, que pot obtenir un resultat històric, és un soci molt incòmode per als laboristes i del tot improbable per als conservadors. Per això, Adam McDonell, cap de recerca de l’empresa de demoscòpia YouGov, també avisa que és certa la possibilitat d’haver de repetir les eleccions.
D’ençà del 1945, l’únic govern amb una coalició formal a Westminster ha estat l’últim, el de David Cameron i Nick Clegg, tot i que l’any 1977 els laboristes de James Callaghan també van arribar a un acord parlamentari amb els liberal-demòcrates per a evitar que l’executiu fes fallida. Tot i l’experiència de la darrera legislatura, la idea d’una coalició encara és ‘molt estranya i desconeguda per als britànics’, admet McDonell a l’ACN. Però divendres, quan ja se sàpiguen tots els resultats, la situació serà encara més complicada.
La Cambra dels Comuns té 650 diputats i, oficialment, cal una majoria de 326 per a governar sol. Tanmateix, en realitat, els partits en tenen prou amb 323 escons, car el president de la cambra no vota i els diputats del Sinn Féin no s’asseuen mai al ple. L’última enquesta publicada fins ara per YouGov apunta a un empat entre laboristes i conservadors, amb un 33% dels vots, que obtindrien 276 i 272 escons, respectivament. El sondatge dóna 52 diputats al Partit Nacional Escocès (SNP), 24 als liberal-demòcrates, 3 a l’UKIP i el Plaid Cymru, 1 als Verds i 19 a formacions més petites com ara les nord-irlandeses.
Segons el portal May 2015, que agrupa les enquestes de YouGov i més empreses especialitzades, el partit conservador de David Cameron podria aconseguir 273 diputats a Westminster, el dels laboristes d’Ed Miliband 269 i els liberal-demòcrates 27. Així doncs, llevat d’una gran coalició conservadora-laborista –descartada pels experts–, les xifres dels tres grans partits tampoc no sumen.
‘Pot ser que no hi hagi dos partits que puguin formar coalició’, constata McDonell. ‘Els conservadors i els liberal-demòcrates potser no tindran prou escons, combinats, per a repetir el govern’, afegeix. I remarca que llavors l’única opció serà un executiu liderat per David Cameron o Ed Miliband sense majoria. ‘Un govern en minoria fa les coses molt difícils. Intentaran governar vot a vot, amb suports d’un, dos, o fins i tot tres partits diferents’, explica.
El paper dels liberal-demòcrates
A qui serà més complicat de formar majoria els altres partits és al conservador David Cameron. El gran bloc de l’oposició és majoritàriament d’esquerres i tant l’SNP com el Plaid i els Verds ja han dit que només donaran suport a Ed Miliband. Això deixa Cameron en mans dels actuals socis de govern, els liberal-demòcrates de Nick Clegg, els euròfobs de l’UKIP i els nord-irlandesos unionistes, com ara el DUP. Clegg no ha descartat tornar a treballar amb els conservadors, a qui considera que aporta ‘cor’ perquè no retallin tant; però tampoc no desestima els laboristes, a qui creu que ofereix ‘un cervell’ per a no malgastar els diners públics. Els liberal-demòcrates podrien passar dels 57 escons d’aquesta legislatura a poc més d’una vintena, però com a força de centre i d’abast britànic també seran decisius en qualsevol nou govern.
De fet, Clegg es presenta dient que és el garant de l’estabilitat, ‘l’última cosa que la Gran Bretanya necessita és unes segones eleccions abans de Nadal’, diu. ‘Però passarà exactament això si Ed Miliband i David Cameron fan passar els seus interessos polítics davant de l’interès nacional’, afegeix.
L’únic eurodiputat liberal-demòcrata que el partit va poder mantenir després de les europees, Catherine Bearder, explica a l’ACN que confia que ho faran ‘millor que no diuen les enquestes’. Bearder admet que la formació ha rebut un ‘linxament’ com a soci júnior de la coalició de David Cameron, però diu que ha complert el 80% del programa electoral. ‘És molt difícil, però crec que els liberal-demòcrates hem aconseguit que els conservadors es mantinguin més al centre, i no pas a l’ala més dretana’, diu. I afegeix que sense ells els ‘tories’ haurien retallat molt més.
Bearder no tanca portes a pactes ni amb laboristes ni amb conservadors, però assenyala dues línies vermelles: l’SNP i l’UKIP: ‘No treballarem amb l’UKIP, que vol una política fora d’Europa, i no treballarem amb l’SNP, que vol trencar el Regne Unit.’ La formació farà ‘una llista de prioritats’ i està disposada a negociar amb Cameron o Miliband. Clegg ha insinuat que podria tolerar un referèndum sobre la UE per mantenir viva la coalició actual, i de fet, grans mitjans com el Financial Times s’han manifestat partidaris de continuar el model de govern dels darrers cinc anys, amb Cameron de primer ministre i Clegg de vice-primer ministre.
Les opcions de Miliband
Segons les enquestes el partit laborista d’Ed Miliband empatarà amb Cameron en percentatge de vot, i amb una diferència d’uns 10 escons a Westminster. Miliband també hauria de menester els liberal-demòcrates, perquè en la tradició britànica, recorda McDonell, és ‘impracticable’ una coalició amb l’SNP, que ‘només es presenta a Escòcia’. A més, el líder laborista ha descartat de pactar amb l’SNP de Nicola Sturgeon. Ha assegurat que no faria un govern laborista si això implicava acords o coalicions amb l’SNP. Tanmateix, deixa la porta oberta a acceptar el suport dels independentistes esporàdicament, per a elegir el primer ministre o per a aprovar el pressupost.
‘Esperem tenir una majoria absoluta, que ho fa tot més simple, però si no sempre hi ha la possibilitat d’un govern en minoria’, diu a l’ACN el laborista Richard Corbett, eurodiputat per Yorkshire & Humber. Segons Corbett, els partits minoritaris a la Cambra dels Comuns ‘potser no acceptarien un govern conservador, però estarien disposats a permetre un govern laborista en minoria’. L’eurodiputat laborista considera que la direcció del partit té ‘moltes línies vermelles’ que no traspassarà en canvi del suport dels independentistes. Ell gira el debat que proposa l’SNP i assegura que no són els laboristes que no es poden permetre de rebutjar els escocesos, sinó viceversa. ‘Si volguessin fer caure un govern laborista i fer retornar els conservadors, anirien a raure als antípodes d’allò que han dit als escocesos que defensarien –alerta Corbett–. Els costaria molt de fer això; potser provaran de dir-nos “heu de fer això o hi votarem en contra”, però realment votaran per fer caure un govern laborista i retornar al poder als conservadors?’. Segons Corbett ‘no és necessàriament l’SNP que serà crucial’ per aconseguir una majoria a la Cambra dels Comuns.
Adam McDonell, de YouGov, també recorda que l’SNP s’ha mostrat disposat a donar suport a Miliband, però que la situació pot ser molt inestable. ‘Quan es trencarà? No ho sabem. Si els laboristes lideren un govern en minoria, ens podrien caldre unes noves eleccions d’ací a sis mesos o dotze?’, es demana. A parer seu, els laboristes ‘poden ser segons en escons i vots, però tenir més possibilitats de formar un govern’, amb els liberal-demòcrates, i el suport esporàdic dels escocesos. Però aquesta situació afegiria problemes de legitimitat a la dèbil popularitat d’Ed Miliband. ‘Les enquestes ens mostren que és probable un govern en minoria i, sí, certament, hi ha la possibilitat que repetim les eleccions d’aquí a un any’, conclou.
Resultat històric de l’SNP
Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 18 de setembre, però ara, en les eleccions britàniques, aspiren a guanyar la gran majoria dels 59 escons en joc a Escòcia. ‘Les enquestes pinten molt bé, però no donem per fet cap vot’, explica a l’ACN l’eurodiputat escocès Ian Hudghton. El partit, presidit ara per la primera ministra Nicola Sturgeon, podria ser decisiu per a la governabilitat britànica, tot i que el líder laborista, Ed Miliband, descarta de pactar-hi. L’SNP, en comptes d’ensorrar-se després de la derrota de fa set mesos, puja com l’escuma i això fa més que probable un segon referèndum a Escòcia, segons Anand Menon, expert del King’s College.
El 18 de setembre, un 45% dels escocesos van votar a favor de la independència, i un 55% en contra. L’endemà el primer ministre escocès, Alex Salmond, dimitia el càrrec i la presidència del partit, i deixava pas a la seva mà dreta i aliada durant anys, Nicola Sturgeon. Tanmateix, com admet Iain Begg —expert de la London School of Economics—, tot i la paradoxa d’haver perdut el referèndum, des de llavors l’SNP ha guanyat força: ‘Tots els escons que ells guanyaran s’allunyen del tradicional partit laborista’, remarca. Hi ha enquestes, com la d’Ipsos Mori per a la televisió STV, que els donen tots els 59 escons escocesos, i un 54% dels vots.
A més, s’ha convertit en el tercer partit en militants de tot el Regne Unit. En té més de 100.000 i passa davant dels liberal-demòcrates de Nick Clegg, el soci júnior de la coalició de govern de Londres, que en té uns 44.000. El partit britànic amb més membres, el laborista, en té uns 200.000, i els conservadors 150.000.
‘Vam fer un referèndum, acordat constitucionalment, i vam dir que n’acceptaríem el resultat, i l’hem acceptat’, explica a l’ACN Hudghton. ‘La gent ha votat a favor de continuar al Regne Unit, i és absolutament lògic que a l’SNP fem tant com puguem perquè el govern britànic pari atenció en els interessos d’Escòcia’, afegeix. L’estratègia del partit ha estat de desvincular els comicis d’aquest 7 de maig del debat independentista. ‘Aquestes eleccions no són sobre la independència ni el referèndum, són per a fer que la veu d’Escòcia s’escolti i per a emprar aquesta forta veu a Westminster per impulsar polítiques progressistes, la fi de l’austeritat, la protecció dels nostres serveis públics i la inversió que la nostra economia necessita perquè la gent trobi feina’, deia en un debat públic recent Nicola Sturgeon.
Per fer un seguiment de la jornada electoral i del recompte, us oferim aquesta llista que hem confeccionat amb una vintena de comptes de referència:
