És el moment de mirar les persones als ulls

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Últimament escoltem (massa) ‘és l’hora de…’ i em resulta curiós de trobar certes coincidències que de segur que a vosaltres tampoc no vos han passat desapercebudes.

Que hi ha un canvi en la manera de fer en la política és evident. Les grans marques ‘de tota la vida’, PP i PSOE, estan caduques, vinculades amb una manera de fer que sempre ha deixat de costat la ciutadania i on lladres i corruptes han viscut ‘a tutti plen‘, a costa de tots nosaltres mentre patíem (i patim, que açò no s’ha acabat) una de les pitjors crisis econòmiques d’aquest país. Una marca més que l’altra, pensareu. Sí, però cap de les dues no pot donar lliçons de res a ningú.

No és hora de pensar en si som de dretes o d’esquerres’, vaig escoltar divendres passat al debat organitzat pel Casal. No em deixa de sorprendre aquesta coincidència. Uns no s’han considerat mai de dretes, sinó de centre-dreta, cosa que no s’ha cregut mai ningú. I els altres s’han sorprés a ells mateixos trobant-se amb una evolució radical: aquell líder seu amb pantalons de pana i camisa de quadres poc es diferencia ara dels dretans amb camisa i corbata. Les persones que defensaven el roig socialista es troben ara amb un descolorit roig emblavit. Mentrestant, el blau és més blau que mai. I les similituds, evidentment, no queden només en el color. Unes quantes decisions de pes preses conjuntament ens han portat on som ara mateix.

No podem oblidar que, si bé ha estat el govern del PP que ens ha portat a l’actual situació educativa d’atac indiscriminat a l’escola pública i un aclaparador suport a l’escola concertada en detriment de la pública, va ser el PSOE que va crear els concerts educatius allà pels anys 1980 i mai no han trobat el moment de revisar-los. Si bé ha estat i és el PP que ataca indiscriminadament la nostra llengua, inventant fins i tot una patètica ‘Llei de Senyes d’Identitat’, va ser el PSOE que va crear l’exempció lingüística a Alacant. No puc evitar veure l’indiscutible evidència: si el PP ha fet tot el que ha fet, és perquè el PSOE li va obrir la porta.

És el moment de mirar les persones als ulls, de parlar amb sinceritat i amb honestedat. Ho pot fer el PSOE, això? No. Ho pot fer el PP? Rotundament, no. Arrosseguen massa herències. Al PP li pesa la corrupció amb el cas Gürtel, Bárcenas, Emarsa, Nóos… i ara Rus, Rato i Rita, que sembla un acudit. Però és que la trama amb major nombre de polítics implicats és la dels ERO d’Andalusia, associat al PSOE. Això és així. En un mes, no estarem plantejant-nos l’elecció del més simpàtic o el més guapet, estarem davant l’elecció de les mans en qui volem deixar el govern de casa nostra

Perquè una cosa és innegable: si Filiberto Tortosa és PP i Jorge Rodríguez és PSOE, Joan Gilabert és Compromís, i cadascun d’ells respon davant la seua marca. Hi ha qui se n’avergonyeix i l’amaga, i hi ha qui la reconeix perquè se’n sent ben orgullós. A qui voleu donar les explicacions que s’hagen de donar? A Rajoy, a Sánchez o a Mónica Oltra? A Madrid o a València?

Vos seré molt clareta. Com sempre. Els únics que poden mirar les persones als ulls, amb la cara alta i l’esquena tranquil·la és la gent que s’ha dedicat a denunciar els casos de corrupció, a treballar per les persones escoltant-les i, sobretot, prometent allò que saben que es pot fer, i no més. Estic convençuda que us ve una única formació política al cap: Compromís. Si sou sincers amb vosaltres mateixos, reconeixereu que tinc raó, encara que no ho digueu en veu alta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any