Joan Reñé: ‘La mancança en infrastructures a Lleida imposada des de la centralitat espanyola ha estat devastadora’

VilaWeb
Redacció
30.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Joan Reñé (Fondarella, 1958) és el president de la Diputació de Lleida des del 2011. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, és batlle de Fondarella i ha compaginat la dedicació política amb l’activitat privada en empreses dels sectors agrícola, ramader i agroindustrial. També és vice-president de l’Associació Catalana de Municipis.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—El paper del món local en la vertebració nacional del país i en el procés d’autodeterminació del poble de Catalunya és crucial. A la Diputació de Lleida hi ha una majoria, començant pels grups de govern (CiU i Convergència Democràtica Aranesa), a favor de la lliure determinació dels pobles i que escolta la veu dels ciutadans. 

Per què vull la independència és ben senzill: cada dia tenim més dificultats per a disposar dels recursos i infrastructures que legítimament ens pertoquen. L’espoliació sistemàtica a què ens aboca un estat recentralitzador tensa l’estat del benestar, debilita els drets socials dels ciutadans i amenaça els petits municipis amb noves lleis invasores de l’autonomia local. 

I en qüestions bàsiques que fa quaranta anys que s’havien d’haver resolt –la llengua, l’ensenyament, la cultura i les infraestructures– hem anat reculant.

La gran majoria dels catalans, i el govern de la Generalitat al capdavant, estem cansats de demanar, una vegada i una altra, respecte pels nostres drets socials i nacionals. En el punt en què som ara molts ciutadans entenen que l’única solució és gestionar els propis recursos i convertir el país en un estat lliure i sobirà de la Unió Europea. 

Des de les terres de Lleida ho tenim molt clar. Lleida és molt ben situada, però molt mal comunicada. La mancança històrica en infrastructures d’aquestes comarques ha estat devastadora. Una mancança imposada des de la centralitat espanyola, que ha minvat clarament les nostres expectatives de creixement.

I precisament ara, quan les comarques de Lleida necessiten més que mai moure mercaderies a l’exterior amb més celeritat, volum i eficàcia, la manca d’inversió del govern espanyol (de tots els que hi ha hagut) i l’oblit secular de l’estat ens empenyen, encara més, a una pèrdua de competitivitat industrial i a un carreró sense sortida.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—El futur polític de Catalunya és un repte prou important per a utilitzar tots els mitjans i les oportunitats que se’ns presentin per difondre la veu d’aquest poble. Un poble que, malgrat ser una de les cultures europees més rellevants de l’últim mil·lenni, ha vist minoritzada i silenciada la pròpia història, cultura i llengua; i, en últim extrem, la seva contribució espiritual i material al desenvolupament universal. 

El fet que Catalunya no disposi d’institucions pròpies i sobiranes des del 1714 ençà ha relegat gairebé a l’oblit l’aportació catalana al progrés general i molts dels esdeveniments excepcionals i de tot ordre que hi ha hagut a casa nostra, des de l’alta edat mitjana fins a l’època moderna, passaran desapercebuts, seran minoritzats o, senzillament, manllevats per Castella i, finalment, gloriosament assimilats per Espanya.

El llibre ‘Aportacions catalanes universals’, de la Fundació Occitano-Catalana, és un bon recull dels avenços que el món ha experimentat gràcies al talent català que serveix per a reflexionar en clau de futur sobre les enormes possibilitats d’una Catalunya en constant moviment.

Per tant, la nostra aportació al món, d’entrada, és situar-nos on ens correspon per mèrits propis i demostrar que el pensament català –en expressió de Francesc Pujols– rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any