Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  27.04.2015  17:12

Autor/s: Rafael Benavent

Espanya? Digueu-li Castella

Men?ame
 

(A la gent del meu poble, jove i gran, que viu en actitud oberta, no resignada, en busca permanent, perquè no seran mai vells)

Castella? Digueu-li Madrid.

I Madrid? «Un mal negoci per als valencians». No és una frase meua. Ho diuen ara empresaris de la Patronal Valenciana: «Per als valencians ha estat un error històric l’anticatalanisme i l’ofrenar glòries a Espanya».

Benvinguts siguen aquests nous conversos perquè la seua veu és molt important per a nosaltres, per al redreçament d’aquest país tan necessitat de suport i d’un poc més de dignitat. Clamen al cel perquè per fi s’han adonat que 'els' i 'ens' han pres la cartera. Clamen al cel contra el maltractament fiscal a què estem sotmesos, contra el menysteniment que ens tenen. Clamen al cel perquè ofeguen la nostra economia vetant-nos infraestructures diverses de primeríssima necessitat, entre altres, i sobretot, el Corredor Mediterrani. Aquest corredor vital que han trucat, retardat, alterat en el seu traçat primigeni, i que ara volen que passe per Madrid: tal com sona! Però la nostra prioritat és la connexió directa a Europa per Catalunya amb qui compartim interessos comuns. Una zona geoestratègica, la més dinàmica, enriquidora i complementària, constituïda, principalment, pels maleïts i innombrables (per a ells) 'Països Catalans'. Els maleeixen però serà perquè som els qui més aportem a les seues arques i els que menys rebem dels seus pressuposts estatals. Quin escàndol aquesta discriminació, aquesta falta d’inversió envers nosaltres i les nostres necessitats socials, enfront al balafiament a mans plenes per a innecessàries vies d'AVE. nascudes mortes, com un fetus econòmic avortat i sostingut en les mateixes entranyes de la mare que l'ha parit, assistit, oxigenat artificialment amb el tremend esforç insuportable de la gran part que ens toca als valencians. I més desgavells i humiliacions de les quals som destinataris, víctimes dòcils, impotents «por justo derecho de conquista».

Amb una Constitució blindada per la majoria absoluta espanyola, els valencians, com ningú, hem patit i seguim patint les hegemonies del PSOE i del PP. Ara estan emergint noves forces polítiques: UPyD, Ciutadans, Podemos… Tanmateix, representen diferents cares d’una mateixa moneda amb el seu missatge abrandat (avís per a navegants!) sobre la indissolubilitat d’Espanya. Vosaltres, ens diuen, 'sou Espanya'. Menteixen!. I ho saben. Perquè en realitat 'som d’Espanya', és a dir, 'propietat d’Espanya'. Matís important que els valencians cal que distingim i valorem, si volem fer-nos valdre a les urnes.

Tot i que ací, segons que ens diuen, ja estem bé, que tenim la solució contra tots els mals i totes les plagues (presents  i futures), que estem assegurats i en bones mans: el President Fabra, agenollat davant Rajoy, ja li ha demanat una almoina que ens rescabale del desmesurat deute fiscal  amb què ens tenen tenallats. I, humilment, li ha justificat la seua petició econòmica (no atesa), oferint-se de bomber, de tallafocs fronterer davant el perill de contaminació independentista de Catalunya. És clar que per a un tal propòsit necessita finançament. No per a atendre les necessitats dels valencians. Aquest no és el seu problema. No és un problema espanyol. El problema, per a Espanya, és la independència de Catalunya.

No, senyor Fabra i senyors del P.P, no senyors del PSOE i altres formacions anàlogues. El perill, la contaminació, el foc que ens amenaça i ens ha arrasat històricament als valencians (econòmicament, culturalment, identitàriament) no ve del nord sinó de ponent. Ho saben els qui miren el seu voltant amb interès i profunditat i no per damunt damunt. Una realitat punyent que vostès, cínicament, mercenàriament, han sabut subvertir 'para ofrendar nuevas glorias a España…'.

Quina lenta agonia la del meu País perdut… Quina lenta agonia la del meu País… venut.