Quatre mestres reflexionen sobre la mort d’Abel Martínez

  • Antoni Dalmases, Jordi Cortès, Vicent Almela i Joaquim Torrent ens ofereixen la seva reflexió.

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
26.04.2015 - 12:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quatre mestres reflexionen sobre la mort a l’institut Joan Fuster del seu company d’ofici, Abel Martínez. Són quatre opinions, publicades per Núvol, que des d’un enfoc diferent aprofundeixen en el dolorós i tràgic fet que va succeir el passat dilluns a Barcelona. Els autors dels articles són Antoni Dalmases, Jordi Cortès, Vicent Almela i Joaquim Torrent i tots coincideixen a mirar de cara el que ha passat i oferir elements d’anàlisi per a no oblidar.

El nen que va confessar un penal

Article de Jordi Cortés. Escriptor i director de l’Escola Santa Anna de Barcelona

Fragment: ‘ És evident que el món de l’ensenyament no passa per un bon moment i és evident que cal una intervenció urgent per tal de resoldre els greus problemes que l’afecten —massificació de les aules, reducció dels suports i reforços, retallades, nivells baixos, burocratització, pèrdua de prestigi dels ensenyants, desencant, augment de la violència, plans d’estudi que desmotiven, intervencionisme de la política…—; però és evident, també, que no tot es fa malament, que també hi ha moments dolços’. Llegir l’article sencer

Carn de psiquiatre 

Article de Joaquím Torrent. Mestre

Fragment: ‘Significativament, el conegut psiquiatra Castilla del Pino afirmava: “A hores d’ara no hi ha una professió que proporcioni tant de patiment com la de professor”. Els docents s’estan convertint en l’ase dels cops, en una mena d’escuts humans destinats tant a resistir les ires d’uns alumnes desbocats i en peu de guerra com la incomprensió i la indiferència d’un gran nombre de pares, molts dels quals ignoren el significat de mots com “responsabilitat” o “ètica” i únicament valoren allò que es pot quantificar en diner; una actitud, a més, que sol dur aparellada la conceptuació dels ensenyants -sovint amb l’ajut inestimable de la publicitat i de mitjans de comunicació- com una mena d´éssers pusil·lànimes i menyspreables, indignes de tota compassió’. Llegir l’article sencer

Que un dia vas voler ser mestre

Article de Vicent Almela. Mestre d’educació especial s l’escola Ramon Berenguer III, al barri de la Trinitat Vella

Fragment: ‘Ve corrents a buscar-te i, amb els ulls com dues taronges, et pregunta si és veritat. I dius que sí amb la mirada i t’agafa la mà i diu per què, si los profesores sois buenos. I recordes el dia que va començar a llegir, i penses en tots els papers de l’auca i en quin moment l’escola deixà de ser l’escola per esdevenir la xarxa de petits funàmbuls que s’empassen a contracor un vertigen que no els pertoca. I tornes a casa’. Llegir l’article sencer

Serradures damunt el bassal

Antoni Dalmases. Escriptor. Des del 1983 al 2014 va ser professor a l’IES Pau Vila. el 2012 va publicar l’assaig ‘ Caos a les aules’

Malgrat tot, ara per ara, estigueu tranquils: heu guanyat per golejada. Tireu serradures sobre el bassal, llanceu-nos a l’infern dels dissidents. Tant de bo no torni a passar i tant de bo els milers de mestres i profes que aguanten literalment el país no pateixin gaire la barbàrie quotidiana d’aquest sistema silenciós i vexatori. Un sistema que funciona, que ha de funcionar, que cal que es digui que funciona perquè funcioni. És el vostre sistema. Avui, però, jo, humil antisistema, feliçment foragitat del sistema, escric ple de tristesa i de ràbia per la mort d’un home jove que es guanyava la vida de manera precària en el vostre sistema. Un record afectuós per a ell i els seus. Llegir l’article sencer

Entrevista de Bernat Puigtobella a Antoni Dalmases: ‘ Un bon professor és un model que val la pena imitar’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any