Gemma Pasqual: ‘La cultura a València és molt complicada perquè ens governa la incultura’

  • L'escriptora presenta la seva nova obra, 'Xènia, #KeepCalm i fes un tuit'

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
25.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptora Gemma Pasqual acaba de publicar ‘Xènia, #KeepCalm i fes un tuit’, el segon capítol de la vida de la Xènia. Com en obres anteriors, Pasqual vol connectar amb el públic juvenil, cosa que li ha donat molts èxits.

—Us definiu com una escriptora juvenil?
—Sí. Tot i que el meu àmbit és el juvenil i això em defineix com una escriptora de gènere. Sóc una escriptora per tots els públics. Pel que sé, em llegeix gent de totes les edats.

—Com és la relació que teniu amb el públic adolescent?
—Crec que m’aporten més coses ells a mi, que jo a ells. Són el futur i, com deia el poeta, tenim el futur a les butxaques. Jo els explique coses, els vaig a buscar a les xarxes i els parle de temes com la memòria històrica. És un públic molt interessant i sincer. Consumeixen de tot i tenen moltes ganes de saber coses. Si saps connectar amb ells et fan sentir molt feliç.

—’Xènia, #KeepCalm i fes un tuit’ podríem dir que és la segona part de ‘Xènia, tens un WhatsApp’?
—És una segona part, però es pot llegir de forma independent. Jo no havia fet mai segones parts, però el primer llibre va tenir molt èxit. Tenia lectors que se l’havien llegit dues vegades i em demanaven via Twitter i Facebook que n’escrivís un altre.

—Què més hi trobarà el lector en aquest nou capítol de la vida de la Xènia?
—En la primera part ens trobàvem una Xènia més tímida i que anava amb un noi que l’enganyava. En aquest segon volum la Xènia ha evolucionat i ha madurat, ja té la seua moto, no va de paquet de ningú i es troba entre dos mons, el Twitter i el WhatsApp. Trobarà música nova, veurà noves pel·lícules i tindrà noves referències literàries.

—En veurem una tercera part?
—No ho sé. El vaig acabar a l’abril i estic una mica saturada. Encara l’haig de pair. Però és cert que el personatge de la Xènia m’agrada molt.

—Sou molt activa a Twitter. És per això que heu introduït aquesta xarxa social en el nou llibre?
—Pot ser, ni m’ho havia plantejat. Com a escriptora em dóna força visibilitat i és una gran eina per a estar informat. Personalment Twitter m’agrada molt, més que Facebook. En el llibre la Xènia coneix un noi a través de Twitter. Em falta conèixer Instagram, que és una xarxa on els joves també són molt actius, però jo encara no el domine.

—Les noves tecnologies condicionen excessivament la vida dels adolescents?
—I tant, però no només els joves sinó tothom. És normal i no hi veig cap mal. Sí que és cert que tots plegats hem d’aprendre a fer servir les noves tecnologies. Jo sempre pose un exemple: tu no pots caminar pel carrer o parlar amb una altra persona si al mateix temps llegeixes un llibre. Això no ho fem, oi? Doncs amb les noves tecnologies, igual. S’han de saber utilitzar en el moment indicat.

—En les vostres històries parleu de temes com la política. Creieu que els interessa, als joves?
—Jo crec que sí. Hi ha cert escepticisme, però no amb la política, sinó amb els nostres polítics. Quan baixes al carrer veus molts joves mobilitzats, en ONG, en partits, associacions… S’impliquen i volen una nova manera de fer les coses.

—Com es presenta la Fira del Llibre de València?
—La cultura a València és molt complicada perquè ens govern la incultura. Això fa que la visibilitat dels escriptors que publiquem en català siga gairebé zero. La fira es presenta bé perquè tenim un públic que hi assisteix i molts escriptors en llengua catalana que hi anem. Però m’agradaria que els escriptors en llengua catalana fossen els protagonistes de la fira perquè ara mateix tenen més visibilitat els escriptors en llengua espanyola.

—Des de 2013 sou vice-presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià. Rebeu suport de les institucions valencianes?
—No, gens. Rebem ajudes de diferents entitats i associacions amb les quals tenim grans sinergies, però no amb les institucions. De fet, com que som escriptors en llengua catalana, l’administració no pot col·laborar amb nosaltres perquè per culpa de la llei de símbols és prohibit. Abans ja no ens ajudaven, però ara tenen arguments de llei per a no fer-ho i això és una vergonya. Ens hem de mobilitzar tots els Països Catalans en contra d’això perquè afecta el conjunt de la cultura catalana

—Amb ‘La rosa de paper’ acosteu la figura de Vicent Andrés Estellés al públic juvenil i ha fet col·loquis sobre Pau Casals i Maria-Mercè Marçal. És una voluntat conscient aquesta tasca de recuperar referents de la cultura dels Països Catalans?
—Sí i tant, és que és imprescindible perquè si no sabem d’on venim no podem saber on anem. Per exemple, fa poc s’han celebrat vint anys de la mort d’Ovidi Montllor i la Generalitat Valenciana no n’ha volgut saber res. Doncs ho hem hagut de fer nosaltres. Hem de recuperar els grans autors i portar-los a les escoles. Això la cultura anglosaxona ho fa molt bé i els espanyols també. Tothom sap qui és Machado, Lorca i Cervantes. A nosaltres ens costa de popularitzar els nostres autors referents.

—Teniu pensat de recuperar cap altre autor de referència?
—M’agradaria molt recuperar Joan Fuster, però no sé com fer-ho. Fa temps que busque la manera, però em costa d’imaginar-me’l de jove. Trobaré la manera.

—Avui se celebra la Diada del 25 d’abril. Quina jornada espereu?
—És un dia molt important. Tenim les eleccions ben a prop i volem que hi haja un canvi. És necessari. A València no podem aguantar més, ens ofeguen i encimenten el país. S’hi han implicat tots els partits polítics i Acció Cultural, i crec que serà una gran manifestació. Volem donar una imatge d’unitat contra aquesta gent que ens mal governa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any