Carles Miras: ‘Ferrovial i Abertis són els enemics número u del nostre territori’

  • El portaveu de No Més Morts a la C-55 ens explica el problemes principals d'una carretera on han mort desenes de persones

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
26.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Des del 2011 la plataforma ‘No més morts a la C-55’ lluita per denunciar el mal estat d’aquesta carretera comarcal. En catorze anys ha segat la vida d’un total de 103 persones, per això des d’aquesta entitat s’intenta buscar una solució. Parlem amb un dels seus portaveus, Carles Miras.

És veritat que la plataforma ‘No més morts a la C-55’ va néixer en un funeral?
—És cert. Ens hem de remuntar al juny del 2011, quan hi va haver un accident mortal a l’entrada de Manresa, a la comarca del Bages, en què van morir un home de 40 anys i un nen de 4. Aquest noi era de Castellgalí i quan es va acabar el seu funeral, de forma improvisada, la gent va baixar de l’església fins abaix la C-55 i es va fer un tall de 10 minuts a la carretera. Va ser totalment espontani. En aquell moment vàrem adonar-nos que havíem de fer alguna cosa. Així doncs vàrem néixer arran d’aquest accident, però no per aquest accident, sinó per la quantitat de morts i víctimes que hi havia hagut. En aquesta comarca tothom ha patit aquesta carretera, sigui a la seva pròpia pell o perquè coneix algú que ha mort o ha quedat ferit.

—Quin és el tram més problemàtic d’aquesta carretera?
—La C-55 neix a Abrera i arriba fins a Solsona i per tant, a la plataforma hi ha persones implicades de totes les comarques. Però el tram més conflictiu és de 30 quilòmetres i és el que hi ha entre Manresa i Abrera, al Baix Llobregat. La C-55 està considerada com una carretera comarcal, però no és ben bé així perquè és de principal ús. És utilitzada per gent del Bages, que el travessa de cap a peus, del Solsonès, del Berguedà, de la Cerdanya, del Baix Llobregat i part de l’Alt Urgell, de l’Anoia i del Moianès. Per entendre’ns, la C-55 és el corredor que connecta tota la Catalunya central-nord amb Barcelona i l’àrea metropolitana.

—Teniu comptabilitzats el nombre de morts que hi ha hagut?
—Sí, però ens ha costat moltíssim saber-ho. Ens vàrem cansar de demanar-ho al Servei Català de Trànsit (SCT) i finalment mitjançant la diputada d’ICV, Laura Massana, que va fer una petició directa Parlament, ho hem pogut saber. Des de l’any 2000 i fins el dia d’avui hi ha hagut 103 víctimes mortals en el tram de Manresa a Abrera. Aquests 103 morts són els que han perdut la vida a l’acte o dins de les primeres 24 hores i es consideren víctimes de trànsit. En canvi, els ferits que ingressen a l’hospital i moren dies més tard, el SCT ja no els comptabilitza. Això sense comptar la gent que ha quedat ferida de gravetat.

—De forma paralel·la a la C-55 hi ha l’autopista C-16, que connecta Manresa i Terrassa. És l’única alternativa que tenen els usuaris?
—De fet no és una alternativa perquè la C-16 va paral·lela fins a mig camí, però després es desvia cap al Vallès i no cap al Baix Llobregat. Llavors, la gent de la Catalunya central que té la necessitat d’anar cap a l’Aeroport, per posar un exemple, no li serveix utilitzar la C-16. Evidentment tot el transport pesat que vol anar cap a l’àrea metropolitana no trepitja la C-16. Tampoc la gent que vol anar cap al Vallès Occidental perquè l’autopista és molt cara i utilitzen la C-58, que és una altra carretera molt perillosa on hi han mort moltíssimes persones.

—Quines són les reclames que fa la plataforma ‘No més morts a la C-55’?
—En punt número u, de forma urgent, s’han de millorar els set punts negres que tenim localitzats. Si es fessin actuacions en aquests set punts estem convençuts que la mortalitat baixaria de cop. El segon punt, una vegada s’hagin aplicat aquestes mesures urgents, s’hauria de fer el desdoblament total de la C-55 o l’alliberament del peatge de la C-16.

—Però la C-16, com bé heu dit, s’acaba desviant cap al Vallès Occidental.
—La gratuïtat del peatge seria una solució sempre i quan l’autopista C-16 es connecti a l’alçada d’Olesa de Montserrat amb la B-40. Ell ministeri de foment ja ha reemprès les obres d’aquesta carretera. Si no es fa aquesta connexió no té cap sentit l’alliberament del peatge perquè per molt gratuït que sigui, no servirà per poder anar direcció l’àrea metropolitana.

—Quina solució seria millor, el desdoblament de la C-55 o alliberar el peatge de la C-16?
—El trànsit diari de mitjana que passa per la C-55 és d’entre 32.000 i 34.000 vehicles diaris. Són dades de la Generalitat. I a la C-16, només entre 11.000 i 12.000. Nosaltres sempre diem que ja tenim una infraestructura feta i que està desaprofitada al cent per cent. Per tant no té sentit desdoblar una carretera quan ja n’hi ha una construïda de forma paral·lela, que és la C-16. Per això creiem que el millor és alliberar el peatge i fer aquesta petita connexió.

—El govern destinarà 3,7 milions properament a construir una barrera entre Castellbell i Manresa. És una bona mesura?
—No és la solució definitiva. Serà un pedaç. Nosaltres seguim demanant el desdoblament o l’alliberament del peatge perquè per demanar no quedem.

—Si els governs han desestimat el desdoblament de la C-55 és perquè això perjudicaria la C-16?
—En aquest territori sempre diem una cosa, i és que el nostre enemic número u es diuen Ferrovial i Abertis, que són les concessionàries de l’autopiosta a través d’Autema. Moltes llengües diuen que quan es va firmar l’any 1986 el contracte de concessió d’aquesta carretera es van establir unes clàusules que especifiquen que si mai es desdobla la C-55, la concessionària s’hauria d’indemnitzar. Això no ho sabem del cert, per això els alcaldes de la regió estan reclamant a la Generalitat els contractes inicials de l’autopista. De moment se’ns ha facilitat una part, però no les clàusules addicionals. Ens agafem amb la llei de la transparència aprovada el desembre perquè surti a la llum aquesta informació. Així sabríem de què parlem i amb quants diners s’hauria d’indemnitzar la concessionària si es desdoblés la C-55.

—Estem davant d’una autopista que té concessió fins al 2031 i que té el quilòmetre més car de Catalunya (4,25 euros els dies laborables i 7,73 els festius).
—Entre setmana és més barata perquè una part l’assumeix la Generalitat, que suposen un cost en bonificacions de 20 milions d’euros anuals. Però aquí no acaba tot perquè si al final d’any per l’autopista hi han passat menys vehicles dels previstos que s’han pactat en el contracte, la Generalitat també ha d’abonar els diners. Per això des de la plataforma també ens queixem dels diners que ens està suposant al contribuent aquesta autopista. I d’això ja n’hi ha prou. Tot el territori està callat i per això volem lluitar contra aquesta injustícia.

—A partir del segon semestre de 2015 estan previstos una sèrie de descomptes a la C-16 per deslliurar tràfic a la C-55. S’aplicaran?
—No ho sabem. El conseller Santi Vila va venir a Manresa al mes de desembre passat a presentar aquests descomptes pel primer semestre del 2015. Al mes de març ja ho van retardar fins a la segona meitat de l’any i pel que sabem la Generalitat encara està negociant amb la concessionària. Tenint en compte això i que la concessionària sempre té dret a presentar recursos, crec que no ho arribarem a veure. La Generalitat no hauria d’haver presentat aquestes mesures sense tenir-les tancades amb la concessionària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any