18.04.2015 - 06:00
Dilluns a les 19:30 a l’Espai VilaWeb Jordi Solé i Camardons presentarà el seu últim llibre, el ‘Dicionari Essencial Esteve Albert’, editat per Volaina Edicions. Solé ens descobreix en aquest llibre construït en forma de diccionari la vida i l’obra de l’activista de Dosrius (Maresme) Esteve Albert, nascut el 1914. Fou una humanista amb coneixements en múltiples camps, que van des del teatre a la poesia, passant per l’arqueologia o la història. Independentista des de ben jove, la seva figura no ha sigut prou reconeguda com es mereix, quelcom que intenta canviar Jordi Solé amb aquest llibre.
—Amb aquesta obra, el vostre objectiu és posar més llum sobre la figura d’Esteve Albert?
—Sí, però un altre dels objectius principals és que l’obra d’Esteve Albert entri a les universitats catalanes. De fet, ara, per primera vegada es comença a aconseguir a través del Jordi Malé, arxivista del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Aquesta tardor presentarà unes ponències en trobades universitàries sobre l’extraordinària obra teatral d’Albert.
—El llibre porta per subtítol ‘El primer druida català’. Per què?
—Esteve Albert va tenir un interès extraordinari per la cultura antiga. Era un personatge tant savi que en certa manera recorda a la figura mental que podem tenir dels druides. De fet, en l’últim homenatge que li van fer al consell comarcal del Maresme, hi van ser presents dos druides francesos vestits amb túniques.
—Esteve Albert va deixar un llegat extens en camps diferents. Se’l pot considerar un humanista tot terreny?
—Sabia moltes coses de molts camps diferents. Un personatge que tenia la virtut de relacionar-ho tot, un atribut que avui en dia s’ha perdut amb la cultura de l’especialització. Però no només era un savi de la literatura, sinó de la poesia, l’antropologia, l’arqueologia, la història; cal recordar que ell pràcticament recupera la major part de la història d’Andorra.
—Potser el teatre era el terreny en el qual se sabia moure millor?
—Segurament sí. Quan a Catalunya encara es feia un teatre de sabata i espardenya, Esteve Albert recuperava clàssics grecs i clàssics catalans. Per posar un exemple, ell va ser qui va convertir en obra de teatre ‘Solitud’, de Víctor Català.
—Fins a quin punt ha deixat empremta el teatre que va escriure?
—Doncs algunes d’elles encara es representen trenta anys després, com per exemple, ‘El Retaule de Sant Ermengol’, a La Seu d’Urgell o ‘Bandera de Catalunya’, a Bellcaire d’Empordà. Són obres que se segueixen representant amb la participació entusiasta d’una part del poble. Però ell no feia teatre per una qüestió purament intel·lectual, sinó que en època franquista el que volia era augmentar l’autoestima dels catalans, i aquesta autoestima la posava a la pràctica aconseguint fent participar el poble. Era un home total: escrivia l’adaptació, buscava l’escenari, el finançament, triava els actors, elaborava la il·luminació… Segons alguns especialistes teatrals, Esteve Albert és l’únic autor teatral que es coneix que ho feia absolutament tot.
—També va trepitjar el terreny de la política
—Té una extraordinària aventura de militància política. Va ser independentista des dels 18 anys i va militar a Nosaltres Sols!, Estat Català i al Front Nacional de Catalunya, entre altres moviments. Des de molt jove tenia clar que hi havia dos grans errors en què anàvem a caure: un era el feixisme i l’altre la dictadura comunista. Per això ell va veure que la independència de Catalunya com l’única resposta assenyada per no caure en aquestes dues trampes. Tenia una lucidesa genial.
—Al llibre definiu Esteve Albert com un independentista de paraula i acció. Què en pensaria del moment que estem vivint?
Si estigués viu estaria plenament implicat a l’Assemblea Nacional de Catalunya, n’estic segur. Això sí, en diria més d’una als polítics d’ara. Però tot i la seva ideologia, Esteve Albert era un personatge molt transversal. Per citar un exemple, tenia amistat amb Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona durant la dictadura franquista. Això va permetre que la bandera catalana fos hissada al balcó de l’ajuntament.
—Segons diueu, Esteve Albert va ser arraconat no només per l’espanyolisme sinó també pel catalanisme assenyat. Aquesta és una de les raons per les quals no s’ha fet justícia a la seva obra?
Sense dubte no se li ha donat el suport i el reconeixement que es mereixia. Recordo que en una ocasió, en Josep Maria Espinàs li va fer una entrevista a TV3, però aquesta no hauria d’haver sigut l’única. El regionalisme sempre té por d’allò que no controla, i Esteve Albert era incontrolable.
—Però el 2014 es va celebrar l’Any Esteve Albert. Creu que no se li va rendir un homenatge digne?
És cert que es van fer més de cent actes per commemorar-lo, però a TV3 no se li va dedicar absolutament res. Al marge de la seva obra és un dels creadors de la baixada de la Flama del Canigó i un dels impulsors de la catalanitat a la Catalunya Nord. Encara se li ha de fer justícia i per això aquesta obra intenta contribuir a què la gent el conegui més
—Deixant de banda el llibre, vau fundar Voliana Edicions el 2010 amb la voluntat de contribuir a la normalització del català. Ho vau fer per què va notar un buit en aquest sector?
—Sobretot volia donar oportunitats a veus joves que no han publicat res. Jo he pogut publicar vint llibres però ara tenia ganes d’ajudar als altres a dir la seva.
—Per una editorial petita com la vostra, editar en català genera més maldecaps que beneficis?
—En el meu cas genera moltes alegries. Tenint una editorial, mai saps què llegiràs demà. Pot ser que demà m’arribi un llibre que no m’esperava i això és una de les millors sorpreses que pots tenir com a editor. El cert és que vendre un llibre avui en dia és un miracle. Quan publiquem una obra hem de centrar molts esforços en la difusió. Fem unes 25 presentacions al mes! Però és possible que en una presentació només venguem cinc llibres.
—Quin és el principal valor de les editorials petites?
—La independència, perquè no depens de ningú. I sobretot la proximitat, tant amb els autors com amb els lectors. Com que ens veiem obligats a fer nosaltres mateixos la difusió això et permet tenir un contacte més curt amb els lectors.
