El procés d’urbanització. Repercussions ambientals i també socioeconòmiques

VilaWeb
VilaWeb
Lídia Chàfer
15.04.2015 - 17:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El medi urbà és el resultat de la transformació d’un medi natural de forma profunda, es caracteritza per una insuficiència de producció primària i per ser molt vulnerable davant qualsevol canvi. El procés d’urbanització en el món ha experimentat un augment espectacular en els últims temps. El creixement urbà ha comportat importants repercussions socioeconòmiques i una consegüent degradació del medi ambient.

REPERCUSSIONS AMBIENTALS

Contaminació de l’atmosfera. Són molts els agents contaminants de l’atmosfera que sorgeixen com a conseqüència de l’activitat industrial vinculada a les ciutats, per exemple: les accions mecàniques introductores de partícules contaminants; reaccions químiques sense combustió; i productes de combustió química de carbó, gas o petroli que generen CO2 entre més gasos d’hivernacle. La contaminació atmosfèrica ocasionada per l’automòbil està causada pels contaminants continguts en els gasos que ixen pel tub d’escapament: òxids de nitrogen i de carboni, els hidrocarburs no cremats, com el benzè i el plom. El monòxid de carboni en grans proporcions pot produir asfíxia; el plom pot produir lesions en els ronyons, en la sang i en el cervell.

Contaminació del microclima urbà: La contaminació de la ciutat propicia malalties respiratòries i disminueix la qualitat de vida de les ciutats. Els contaminants més perillosos apareixen amb la boira, és la barreja de fums i boira. La posició de la ciutat pel que fa al vent és important, ja que pot passar que arrossegue tota la contaminació de la zona industrial a l’interior o que netege la ciutat. La pluja àcida es produeix quan la pluja arrossega àcid sulfurós i nítric que es produeix a la ciutat i que destrueix els boscos pròxims. Els núvols de contaminació de les ciutats, que pel seu efecte opac hauria de reduir la temperatura, contràriament augmenten la temperatura a les ciutats en impedir-ne l’eixida dels rajos solars.

Contaminació de la hidrosfera: Fins fa poc els cicles biològics de l’aigua asseguraven la reabsorció dels desaprofitaments, però actualment tant mars com rius reben productes que impedeixen l’oxigenació i repurificació de les aigües. La contaminació de les aigües continentals és producte de les aigües residuals urbanes que desemboquen en les aigües continentals i que requereixen el tractament previ de depuració. La contaminació de les aigües marines la provoca l’abocament d’hidrocarburs i productes químics. La contaminació tèrmica de les aigües és producte de les centrals tèrmiques i nuclears que provoquen un augment de la temperatura de les aigües donant lloc a la desaparició d’espècies termosensibles.

Una altra de les contaminacions problemàtiques és la derivada del tractament dels residus que procedeixen de les ciutats. Alguns residus es tracten sobre la marxa, uns altres es traslladen a llocs especials on es destrueixen o reutilitzen parcialment (si és possible), sovint els residus dels països desenvolupats s’envien als països subdesenvolupats. Però, segueixen sent en gran manera els causants de la degradació del medi ambient. La gran quantitat de residus urbans respon a l’elevada densitat demogràfica, el gran consum d’energia i la varietat de les activitats econòmiques de les ciutats. Els problemes són: la neteja de carrers, la recollida de brosses, i l’eliminació dels residus. I aquest és el principal problema de tots, d’una banda la construcció d’abocadors s’està fent cada vegada més difícil per a moltes ciutats, bé a causa de l’escassetat de sòl disponible a una distància raonable de la ciutat o per causa de l’oposició dels residents de les zones adjacents. D’altra banda la incineració està demostrant ser una opció problemàtica per les emissions de partícules tòxiques. L’única solució passa pel reciclatge. Avui existeixen ja algunes tècniques encaminades a considerar els residus com un recurs, com és el cas de la recollida separada d’alguns productes urbans i el seu reciclatge (com el paper o el vidre) o la fermentació controlada de brossa per a produir gas.

El món s’enfronta avui a un creixement urbà espectacular que enfonsa les arrels en la Revolució Industrial als països desenvolupats, els quals han vist frenat aquest creixement en engegar nous models de ciutats (ciutat postindustrial), però que continua als països del Tercer Món a un ritme frenètic. Aquest creixement no està mancat de conseqüències: d’una banda les trobem a nivell social i econòmic, l’individu urbà és molt diferent del rural, així com les seues societats, costums i activitats econòmiques. D’altra banda, el creixement urbà provoca un deteriorament del medi ambient a nivell global (contaminació de l’atmosfera i hidrosfera), i també a nivell local, mitjançant la contaminació del microclima urbà. Açò obliga a l’existència d’una planificació urbana que té com a fi millorar les condicions de vida dels habitants de les nostres ciutats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any