15.04.2015 - 06:00
‘Disminució o manca d’oxigen respirable en les cèl·lules o els teixits d’un organisme.’ Així és com defineix el diccionari la paraula ‘anòxia’, que ara dóna títol al tercer disc del cantant barceloní Jordi Montañez. Després de ‘Dolça victòria’ (Temps Record, 2011) i ‘Cançons d’ara’ (Mésdemil, 2013), el músic publica un nou àlbum en què expressa ‘les opressions invisibles que asfixien davant la més crua resignació o la més ferotge resistència’. ‘Anòxia’ ha estat produït per Pau Romero, que també és el responsable dels arranjaments, que acosten les cançons de Montañez al folk i la música nord-americana. A VilaWeb us oferim l’estrena del videoclip de la cançó homònima.
Entre les valls, allà on no pot arribar el nostre mar,
en els seus prats, el verd comença a vèncer el foc del glaç.
Trencant els plans els pins forcegen contra els temporals
i, en el desglaç, els líquens resisteixen cooperant.
Vessant avall l’anòxia no ens permet ni respirar: eutrofitzats.
El capital devora tot l’oxigen dels humans sense pietat.
On tot es ven i es pot comprar,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.
Entre les valls, on la boscúria guanya el fred glacial,
branques com mans s’abracen per fer fora el vent mortal.
En els viaranys la vida i el silenci són germans
i avets glaçats amb fulles com agulles estalviant.
Vessant avall l’anòxia no ens permet encendre foc: la combustió.
El capital esgota tot l’oxigen de la vall i revolucions.
L’excés ofega en nostre cant,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.
Entre les valls, allà on no pot arribar el nostre mar,
en els seus prats, el verd comença a vèncer el foc del glaç.
Vessant avall l’anòxia no ens permet ni respirar: eutrofitzats.
El capital devora tot l’oxigen dels humans sense pietat.
On tot es ven i es pot comprar,
no hem escoltat el vell consell dels llacs.
