30.03.2015 - 11:45
La UMP tenia molt coll avall la victòria, ja que en la primera volta havia arribat darrera el FN. Però a l’hora de la veritat ha sigut l’esquerra que ha aconseguit, revalidar la seua majoria departamental amb majoria absoluta en la segona volta. Pel batlle de Prada de Conflent i aspirant a la presidència del departament, amb poca lògica, recorda que ‘l’esquerra va arribar tercera a la primera volta. Els últims seran els primers’ diu (ara estan?).
En declaracions a France Bleu Roussillon diu : ”És clar que els resultats són un fracàs, ja que no hem aconseguit les nostres ambicions, però cal mirar les xifres de molt a prop, en el moment d’aquesta segona volta. En valor absolut el FN obté 64 147 vots, l’UMP-UDI 61 219 veu i l’esquerra 60 987, això significa que amb un 32,5 % dels sufragis expressats, l’esquerra conserva la majoria absoluta dels escons, fa reflexionar. Som en un departament on hi ha un rebuig que es manifesta amb més d’un 65 % dels sufragis expressats i són, malgrat tot, els mateixos que governaran.’
Continua : ‘Contràriament a les afirmacions dels donants de lliçons, es veu bé a qui ha aprofitat el vot FN. Hauria calgut ser millor de manera incontestable, pel costat nostre, per oposar-se al vot desasperació que s’ha manifestat, però no puc, per al meu departament, satisfer-me que tal equip sigui acompanyat després de tal retractació a les urnes. En l’oposició, serè l’elegit que sempre he representat el meu cantó, portador de projecte i de proposició, però l’esquerra és tan sectària, com la que he conegut a la regió’.
Continua les seues crítiques: ‘Em poso al lloc del col·legi electoral, en quina democràcia estem, amb reretallades de cantons, dels triangulars. Més d’un 65 % de la gent desaprova una majoria i aconsegueix mantenir-se ! Si hagués perdut àmpliament, no hi hauria res a dir, és el missatge democràtic, però quan veig això, penso en tot els que no volien prosseguir amb aquesta majoria que és al capdavant amb un balanç catastròfic, primer departament de França per a l’atur, per a la pobresa, per al RSA, per tant sento un cert malestar’.
Pregunta editorial: s’entèn la decepció però 1) no s’hauria de culpar 1er els electors (impossible gosar-ho, és clar) ? 2) tampoc s’hauria de cercar culpes seues? (públicament impossible, clar; en privat, suposem que es farà) = el que acabem llegir, informar-vos-en, normal us ho devem 3) La dreta ha proposat canviar per unes noves lleis més ‘justa’ (proporcional?) quan eren al poder, no ans al contrari?
