29.03.2015 - 06:00
En el text que segueix, els editors de LaBreu diuen que ‘La tarda del senyor Andesmas‘ de Marguerite Duras, que acaben de publicar dins la col·lecció La intrusa i en una traducció de Marc Colell, és d’aquella mena de llibres que «podrien ser pel·lícules per veure al Verdi en sessió de tarda, on el que passa sembla que sigui poca cosa però hi va creixent un corrent subterrani –guiat pels moviments de desig– que trasbalsarà el món que tan bé suggereix el llibre». Llegiu-ne un fragment (pdf).
Hem demanat als editors de Labreu que ens parlin de les virtuts que troben a la novel·la ‘La tarda del senyor Andesmas’ de Marguerite Duras, traduïda pe Marc Colell i que acaben de publicar a la col·lecció La intrusa. Expliquen:
«Els editors de LaBreu estàvem enamorats de la prosa deliciosa i del verí narratiu de Marguerite Duras, des de fa temps. Lectures com ‘Moderato Cantabile’, novel·la traduïda per Maria Bohigas o ‘Un dic contra el Pacífic’, traduïda per Maria Aurèlia Capmany, ens van portar a una altra novel·la de Duras inèdita en català: ‘La tarda del senyor Andesmas’. I hem volgut editar-la perquè els lectors la puguin trobar a les llibreries, més enllà de la seva obra més popular i coneguda ‘L’amant’.»
«Ens mou una intenció paral·lela a l’edició d’obres de ficció d’Anaïs Nin que vam iniciar l’any 2011 amb ‘Una espia a casa de l’amor’ i que l’any vinent tindrà un nou títol publicat al català. Continua doncs una fascinació per prosistes que no s’allunyen pas gaire de la poesia, amb una mirada retrospectiva cap a la tradició literària que podria quedar oculta. I també, per una mena de llibres que podrien ser pel·lícules d’aquelles per veure al Verdi en sessió de tarda, on el que passa sembla que sigui poca cosa però hi va creixent un corrent subterrani – guiat pels moviments del desig – que trasbalsarà el món que tan bé suggereix el llibre.»
«Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba d’adquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball i sona una música llançada cap al mar. La casa és perfecta només li falta una terrassa semicircular que domini l’abisme. Andesmas, ociós i solitari, té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: de tova, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les converses amb les visites intercalades d’un gos ataronjat que volta, una nena oblidadissa i la dona de Michel Arc. El somieig i la mandra a la fresca el submergeixen en una irrealitat solitària on dubta de tot i pressent els misteris que l’envolten. Les intuïcions esquitxen la plàcida tarda amb un halo fatal de vent i ombres perfumades que allunyen una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic s’esquitlla entre les capcinades d’Andesmas, assegut a la butaca de vímet, al ritme de la música llunyana i els sons que arriben del bosc.»
«Duras administra amb saviesa el narcòtic i el verí narratius, amb un fraseig impecable que tracta de capturar el temps i la memòria en un poble on aparentment no passa res – i on un gest tan senzill com creuar-ne la plaça pot trastocar la vida dels protagonistes. Una novel·la commovedora i terrible que desemboca en l’esclat d’una passió latent. Un llibre breu per llegir, fullejar i rellegir que obre una filera d’interrogants subversius que cerca la força de les paraules.»
