27.03.2015 - 06:00
El nombre de discriminacions lingüístiques en el sector dels negocis a internet —botigues virtuals, empreses de reserves o portals d’intercanvi d’informació— va créixer molt durant l’any passat, segons l’informe de queixes lingüístiques rebudes el 2014 a la Plataforma per la Llengua. TripAdvisor és l’empresa que n’ha rebudes més, totes perquè es nega a publicar comentaris en català.
Les empreses de serveis (17,9%) i les administracions i organismes públics (16,4%) són, com cada any, els sectors dels quals s’han rebut més queixes. El sector dels negocis a internet és tercer (11,6%). La Plataforma per la Llengua diu que la irrupció d’empreses d’aquest sector és una oportunitat per arribar al públic que consumeix productes i serveis en català que, en alguns casos, es deixa escapar. L’any passat es van rebre 336 queixes lingüístiques sobre dèficits en l’ús del català i vulneració dels drets lingüístics dels consumidors i ciutadans.
Pel que fa a les empreses, a més de TripAdvisor (10 queixes), es destaquen l’empresa de telefonia Movistar (8), les entitats financeres Banc de Sabadell (7), Caixabank (5) i ING Direct (5), seguides de la cadena de restaurants Burger King (4) i la constructora Dragados (4).
El cas de les administracions
A més, moltes administracions i organismes públics susciten un bon nombre de queixes. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona (que n’acumula 7, repartides en diverses àrees i organismes locals), el Ministeri de Foment espanyol (7) per la marginació del català en transports i infrastructures i l’administració de Justícia (6) per deficiències en l’ús del català en tràmits judicials o en els registres civils. A continuació, vénen administracions com ara l’agència tributària espanyola (5), el Departament d’Ensenyament de la Generalitat (5) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (4).
De totes les administracions, l’administració central espanyola (50,9%) ha destacat per sobre de les administracions autonòmiques catalana (27,3%) i balear (3,6%) i de l’administració local (18,2%). Més de la meitat de les queixes a les administracions fan referència a vulneracions dels drets lingüístics dels parlants. En el cas de les vulneracions en l’atenció oral i escrita, cal reiterar que és necessari vetllar per la competència lingüística dels treballadors públics i sensibilitzar-los per atendre la ciutadania sense que la llengua triada sigui cap impediment.
Accions que modifiquen usos lingüístics
Si agrupem les reclamacions per motius, les deficiències en l’ús del català en l’atenció oral i escrita (29,8%) tornaren a ser el 2014 el motiu més freqüent de les queixes. Després venien la publicitat (21,7%), la retolació comercial (14,6%) i els serveis web (14,3%), que superaren l’etiquetatge (10,4%) que havia tingut un lloc més preeminent durant anys anteriors.
Aquesta és la quarta edició de l’informe que elabora la Plataforma per la Llengua sobre el seu servei de queixes, consultes i denúncies lingüístiques. Les actuacions que s’han dut a terme arran de la gestió de les queixes de tots aquests anys han fet que algunes empreses modifiquessin els usos lingüístics per garantir els drets dels parlants. És el cas de la incorporació del català a les webs de les empreses Fotocasa i Nespresso. Algunes altres empreses, com les cadenes de supermercats Dia i Alcampo, s’han compromès a usar el català en les webs en un futur pròxim.
La Plataforma per la Llengua considera preocupants les deficiències d’ús de la llengua catalana que demostren les queixes rebudes. També troba particularment greus les vulneracions a les administracions públiques, on els drets dels parlants teòricament són més emparats per la llei. S’han recollit algunes queixes sobre inacció de l’administració arran de denúncies per infraccions. La Plataforma per la Llengua troba especialment important que s’estableixin mecanismes per a fer complir lleis que garanteixen els drets lingüístics.
