Llei del Voluntariat: confondre voluntarietat amb associacionisme

  • Reproduïm el text de la compareixença de l’etnòleg Pep Fornés dins la sessió ordinària de la Comissió de Benestar, Família i Immigració del dimarts 24 de març amb relació al projecte de llei del voluntariat.

VilaWeb
Redacció
26.03.2015 - 12:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Confondre el voluntariat social assistencial amb l’associacionisme cultural i social, per posar un exemple, seria posar en el mateix sac realitats, totes valuoses, però massa diverses: Euterpes, recapte i repartiment d’aliments, atenció a les persones grans, sardanistes, tallers d’història local, geganters, castellers, clubs de petanca, associacions de veïns…”, exposa l’etnòleg.

Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona i membre del Consell de Cultura de Barcelona Director del Museu Etnològic de Barcelona, a la compareixença exposa la seva experiència com a gestor cultural per argumentar que el present projecte de llei agrupa conceptes com voluntariat i associacionisme.

Presentat el 10 desembre de 2013 el projecte de llei del Voluntariat (per llegir-lo íntegrament, feu clic aquí) es troba en fase de tramitació, de manera que en sessions com la del dimarts 24 de març diverses entitats i institucions o professionals aporten les seves opinions. A més de Pep Fornés, en la citada sessió ordinària hi van comparèixer representants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el Banc dels Aliments, l’Àrea Social de la Fundació “la Caixa”, i representants de sindicats com Comissions Obreres de Catalunya, entre d’altres sectors implicats.

Compareixença de Pep Fornés:

“Gràcies senyor president. Bon dia senyores i senyors diputats i companys de taula. Comparteixo davant d’aquesta Comissió de Benestar, Família i Immigració amb la voluntat d’oferir una reflexió en clau de crítica positiva, fonamentada en la meva experiència personal i professional en el camp de l’educació, la cultura i la participació voluntària de la gent en les associacions a Catalunya.

En els més de trenta anys que fa que em dedico a la gestió pública de la Cultura i a la investigació i reflexió sobre les pràctiques en cultura comunitària, he pogut fer-me una idea de la realitat complexa i dinàmica de l’acció voluntària i associativa. Intentaré breument explicar la meva visió en relació al tema que avui ens ocupa.

Aquell qui actúa per la seva pròpia voluntat, actuaria per SUA SPONTE, d’aquí deriva l’anglicisme sponsor i esponsorització, allò que seria el patrocini. En català també solem dir que estimem el valor de les coses, però també que estimem les persones, i diem “t’estimo” sense necessitat de saber, que hi va haver un temps en què AESTIMO significava avaluar el diner, que solia ser de coure o bronze, allò que els antics anomenaven: AES. Voler prové de l’antiga paraula llatina VOLO. El que vol, el voluntari seria VOLENS.

Sovint les paraules resemantitzen el seu significat, però quan es tracta de fer una llei, cal avaluar de la forma més precisa els significats i els conceptes.

Hi ha persones que actuen en interès d’altres persones, aportant el seu temps, esforç, diners o bens. N’hi ha d’altres que actuen per un interès propi compartit amb altres persones, actuïn o no. Hi ha persones que cooperen amb altres persones per un interès mutu. Totes ho fan perquè volen, perquè estimen una causa, perquè volen millorar alguna cosa, una realitat individual i col·lectiva.

Opino que aquest avantprojecte de llei de voluntariat confon i agrupa conceptes diferents, i això pot conduir a errors. Regular les “actituds socials” i els “sentiments” de la ciutadania és un exercici complex, i cito textualment el text de L’Exposició de Motius d’aquest avantprojecte quan defineix: “…el voluntariat és una actitud social que respon al sentiment de sentir-se solidari i a la vegada beneficiari de l’acció.”

Permetin-me opinar que el voluntariat respon a la voluntat lliure i sobirana de ciutadans i de ciutadanes que, havent-se conformat una opinió crítica davant d’una realitat objectiva que no encaixa amb la seva pròpia visió del bé comú, decideixen, d’un a un i en grup, actuar en conseqüència per transformar-la. Per tant, estaríem parlant no d’un sentiment sinó d’una voluntat.

El benefici propi de la gent voluntària és un benefici compartit, sovint només amb una part de la societat. Poques accions voluntàries s’orienten a l’obtenció de beneficis per tota la societat en el seu conjunt. La forma més comuna de fer-ho és l’associació per temàtiques ben diferenciades.

I aquí és on rau, segons la meva opinió, una de les principals confusions de partida en el plantejament d’aquest avantprojecte, perquè descriu un estat de les coses que no s’ajusta de forma prou correcta a la realitat social existent.

Confondre voluntariat amb associacionisme seria una forma de reduir una realitat complexa a una simplicitat idealitzada. Si això es fes, el que s’aconseguiria fóra complicar la realitat. Una llei que simplifiqués una realitat tan complexa com aquesta podria donar com a resultat una aplicació inapropiada.

Confondre el voluntariat social assistencial amb l’associacionisme cultural i social, per posar un exemple, seria posar en el mateix sac realitats, totes valuoses, però massa diverses: Euterpes, recapte i repartiment d’aliments, atenció a les persones grans, sardanistes, tallers d’història local, geganters, castellers, clubs de petanca, associacions de veïns…”

Llegeix la compareixença completa, fent clic aquí

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any