15.03.2015 - 06:00
Edicions Sidillà publica la novel·la ‘La senyora Arnoul‘, de Jean-Noël Pancrazi, traduïda per l’escriptor nordcatalà Joan Daniel Bezsonoff. Pancrazi, nascut a l’Algèria francesa, no ha estat traduït mai al català fins ara. La fascinació de Bezsonoff per aquesta obra l’ha portat a traduir-la, perquè els lectors catalans la puguin gaudir. L’editora d’Edicions Sidillà, Judit Pujadó, ens explica el perquè de la força de la novel·la, que recomana per ‘la seva prosa intimista que ens permet retornar a la història de la guerra d’Algèria, als escenaris d’Albert Camus, vistos ara pels ulls d’un nen que tot just es comença a construir en un món que es va fonent’. Us oferim el principi de l’obra i el pròleg de Bezsonoff (pdf). A partir del 23 de març a les llibreries.
Explica l’editora Judit Pujadó:
«Fa uns mesos Joan Daniel Bezsonoff ens va parlar per primer cop de Jean-Noël Pancrazi, un autor nascut el 1949 a l’Algèria francesa. Ens va parlar apassionadament de l’autor i de les seves obres i ens va comentar també que havia decidit traduir una de les seves novel·les, ‘La senyora Arnoul’, al català, “perquè no podia suportar més que tants lectors catalans no el poguessin llegir”. »
«’La senyora Arnoul’ és el primer llibre d’una trilogia en què l’autor retorna a la seva infantesa a Batna, una petita localitat de l’Algèria francesa. El llibre ens parla d’una dona abandonada, d’un nen –alter ego de l’autor– amb uns pares absents i d’un país a punt de desaparèixer. »
«“Vaig descobrir un dels darrers estilistes francesos, espècie que considerava quasi perduda des de la mort de Montherlant. Amb elegància, unes frases plenes de relatius que dominen el relat com les verandes i les galeries de la Casa de la seua infantesa”, diu Bezsonoff. Hi afegim que la prosa de Pancrazi és hereva de la d’en Marcel Proust i que en aquesta novel·la segurament hi ha les experiències que van convertir Pancrazi en escriptor. ‘La senyora Arnoul’ és un llibre nostàlgic sobre un món que desapareix, com desapareix també la infantesa. Sense anar-se’n mai del tot, però sense deixar-nos-hi tornar. »
«El llibre va merèixer tres premis: el Livre Inter –que també va merèixer, per posar un exemple més conegut aquí, Daniel Pennac–, el Maurice-Genevoix i el premi Albert Camus. L’autor no ha estat mai traduït al català ni al castellà. Recomanem la seva prosa intimista que ens permet retornar a la història de la guerra d’Algèria, als escenaris d’Albert Camus, vistos ara pels ulls d’un nen que tot just es comença a construir en un món que es va fonent.»
