4+1 no és igual a 3+2

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’última ocurrència (em vénen al cap molts altres qualificatius però cap de publicable) del ministre d’Educació Wert ha estat un decret, que té la intenció de donar ‘llibertat’ a les universitats per tal d’organitzar l’ensenyament superior de dues maneres: o bé com ara (totes amb un grau de quatre anys i un màster d’especialització d’un any), o bé reduir el grau i augmentar el màster (tres anys per al grau i dos per al màster).

Aquesta decisió és un destrellat (un altre més) per moltes raons que passe a exposar breument. En primer lloc, més que llibertat, suposa un caos d’organització perquè el mateix grau podria tenir una durada de quatre i de tres anys. Està igualment format un alumne que el fa en tres anys que un que el fa en quatre? Per altra banda, l’estalvi anunciat és enganyós… El preu d’un màster d’un any està ara (el més barat) al voltant d’uns quatre mil euros. Si augmentem a dos anys… multipliquem per dos. I qui podria pagar per l’especialització? Si existira un programa de beques solvent, no hi hauria cap problema, però amb les decisions preses en tema d’ajudes per aquest govern… crec que no va per ací. Aleshores, a qui beneficia aquesta mesura? Doncs als de sempre: les universitats privades que han vist en l’educació superior un negoci. Qui paga pot estudiar i qui no… que no estudie a la universitat. Ja deia el Sr. Ministre que sobraven universitaris… És clar! no siga que la gent aprenga a pensar per sí mateix! Ja sabem que pensar és molt perillós!

Per últim, encara recorde el Ministre quan parlava de la necessitat de fer les coses que afecten l’educació amb el màxim consens. Si amb la LOMCE van passar del consens, en aquest cas han aconseguit superar-se ja que el decret té el rebuig de tots els agents afectats (rectors, estudiants, professorat… ) i a més, es fa sense tenir una primera avaluació rigorosa de què ha significat la reforma Bolonya del sistema universitari, per la qual vam passar de llicenciatures i diplomatures a graus. Per acabar, un detall que no és innocent: aquesta reforma no es fa per llei (que requeriria un debat parlamentari) sinó que s’aplica el rutgló parlamentari del decret. No em negaran que a pesar del fet que les matemàtiques són una ciència exacta, en aquest cas 4+1 no és igual a 3+2.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any