05.03.2015 - 06:00
Toni Sala ha llegit Una vida articulada (Edicions La Campana), una antologia d’articles de l’autor i n’ha fet aquesta ressenya a la revista Barcelona Metròpolis.
@Toniisala. A Una vida articulada, deslliurats de dates i títols concrets, i retallats, els articles d’Espinàs s’han convertit en una barreja de memòries i crònica, de miscel·lània i de llibre de filosofia pràctica, en el millor sentit de la paraula. Llegit el mig miler de pàgines –seleccionades d’una muntanya de trenta-sis anys, onze mil columnes–, en trec un parell o tres de conclusions.
La primera, que Espinàs és el pont ample, funcional i ineludible que lliga l’articulisme clàssic català –Carner, Sagarra i especialment Pla– amb l’articulisme de Monzó, Pàmies o Moliner: un articulisme modern i ciutadà, fruit de la societat de l’abundància –amb crisi o sense– i basat en la guàrdia permanent del sentit comú contra els venedors de motos i el facilisme dels tòpics, un articulisme en els temps dels audiovisuals i les màximes audiències, que fa servir el matís contra l’espectacularitat –i moltes vegades no hi ha res tan espectacular com el matís.
Espinàs deixa enrere la mala llet i l’enciclopedisme de Pla, és més despullat, menys llibresc, però igualment conversador: té la mateixa capacitat de narració, d’observació, de fer punta a tot, d’elevació de l’interès. Té la ironia de l’amic que voldries permanentment a taula. Per això aquest llibre és tan llaminer. Res no n’entrebanca la lectura.
La segona, que darrere aquests articles hi ha la tenacitat de tota una filosofia. Una saviesa passada pel sedàs de tantes generacions com l’etimologia de les paraules i que, a partir de l’escepticisme propi d’un diari –que és l’escola permanent del real–, se’ns emporta a una visió optimista i convincent de l’existència humana. L’optimisme és al moll de l’os d’aquest llibre. A partir d’aquí, com va deixar dit sant Tomàs, “el bé es difon per si mateix”, i no es pot demanar més a un llibre.
Podeu llegir l’article sencer a Barcelona Metròpolis.
