05.03.2015 - 06:00
La periodista i escriptora Pilar Rahola respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència per a poder ser un país normal, una nació normal en el concert de nacions. Per tant, el primer motiu és la normalitat, la maduresa com a poble. També la vull per a ser respectats, per a poder tenir una veu pròpia. No és per a ser ni millor ni pitjor que els altres, sinó per a estar al mateix lloc. Vull tenir una relació de veïnatge amb el món, i no pas de subordinació.
El segon motiu és que som dins un estat depredador que ens ha fet molt mal en el curs de la història. No han respectat la nostra cultura ni la nostra identitat. És un estat que ha actuat sempre de manera repressiva quan hem intentat aixecar la bandera dels nostres drets. Amb l’estat espanyol hi podem conviure només en una situació d’iguals, com a veïns, però no com a súbdits. L’única manera de respectar Espanya és anar-se’n. Si som dins, no podem respectar-la ni estimar-la, ni tampoc ser-hi respectats.
En tercer lloc, vull la independència per a fer un país millor. Catalunya té un talent innovador en idees i tecnologia; té una capacitat d’excel·lència enorme, però sempre es troba lligada i censurada. S’hi troba per la manca de sobirania, els pressupostos ofegats per la vampirització de l’estat espanyol i pel fet que acabem mimetitzant els defectes i les misèries de l’estat on som inserits perquè no podem desenvolupar-nos de manera pròpia.
Finalment, vull la independència per les víctimes, tots els qui han caigut aixecant la bandera del país. Per tota la gent que ha anat passant el testimoni de generació en generació. Van provar de destruir-nos la memòria i en cada generació hi va haver gent que va recuperar-la, que va dreçar la resistència i que va mantenir el país i una cultura mil·lenària que ha sobreviscut a tot. Els ho devem a ells també.
—Què creieu que una Catalunya independent pot aportar al món?
—La primera cosa que podem aportar és molt talent, molta capacitat. Som una d’aquestes nacions petites que pot dinamitzar regions molt grans. Els catalans hem demostrat que sense un estat, en situacions repressives molt dures, podem ser excel·lents en tantes i tantes matèries. Tenim els millors cuiners i els millors metges, tenim arquitectes i escriptors de renom internacional. Fins i tot tenim un club de futbol extraordinari, el FC Barcelona. Si ens desenvolupem amb tota la nostra capacitat estic convençuda que dinamitzarem tot el sud d’Europa.
Al món també hi podem aportar la il·lusió col·lectiva, la salut mental col·lectiva i l’empenta extraordinària d’una nació que torna a tenir veu pròpia després de tres-cents anys. Aquesta és una empenta creativa extraordinària. Especialment els primers anys de tenir un estat, podem alliberar tantes energies positives que serà un revulsiu per a tota l’àrea on ens movem i per a tot Europa.
Una Catalunya independent podrà exportar també el patrimoni col·lectiu que significa el nostre idioma i la nostra identitat. No pot ser que al concert de nacions hi hagi el danès o el suec i no el català. També amb això fem un planeta més ric, hi aportem biodiversitat cultural.
Finalment també aportarem salut democràtica. Europa ha d’anar resolent els conflictes oberts adequadament i democràticament. Catalunya és un dels grans conflictes no resolts d’Europa. Nosaltres no deixarem de voler ser lliures i, per tant, aquí hi ha un conflicte de ferida oberta permanent. Quan finalment ens en sortim, Europa haurà tancat una ferida que fa molts segles que dura. La resolució dels conflictes oberts a Europa estabilitza el continent.
