03.03.2015 - 20:49
L’estudi preliminar que Damià Pons publica com a introducció del llibre d’articles de Miquel dels Sants Oliver, titulat “Collita periodística”, fa referència a la revista “La Almudaina” (1888 i 1889) i als articles que allí hi publicava Enric Alzamora i Gomà, company de generació d’Oliver i còmplices en l’intent de transformar la Mallorca d’aquells temps.
Segons Alzamora un dels problemes socials principals que impedien la modernització de Mallorca era la progressiva assimilació cultural castellana que patia l’illa. Hem de recordar que en aquell temps, la Renaixença catalana tot just havia començat a tenir alguna repercussió a les illes i que el català literari estava encara pendent d’assolir una mínima normalització que fos acceptable. Veieu el paràgraf reproduït seguidament:
“Hi llamenta (Alzamora) que una societat que no té museus, ni hotels confortables, ni clínica psiquiàtrica, ni tramvies, ni dibuixants, ni arquitectes, ni novel·listes, tengui, en canvi, una plaça de toros per a dotze mil espectadors i “matadores y novilleros de la buena sociedad”. A continuació Alzamora desqualifica amb rotunditat la moda del “flamenquismo”: el pentinat anomenat “pan y toros”, la desmesurada afecció als balls “importados de otras provincias”, la creació a Palma de la societat anomenada “La Taurina” destinada a la promoció del “flamenco” i del “cante jondo”, l’èxit d’una revista madrilenya, i la moda que consisteix en un “estrecho pantalón y la raquítica chaqueta de chulo andaluz”. És evident que Alzamora no tan sols rebutjava aquestes modes pels efectes despersonalitzadors sinó també, i sobretot, perquè representava els costums d’una societat ociosa que li semblava molt poc modèlica. L’arrelament a Mallorca de l’andalusisme esdevingut emblema i essència de l’espanyolitat li pareixia condemnable per un doble motiu: per estrany a la idiosincràsia del país i perquè era del tot inservible per a la millora de la realitat. Alzamora (igual que Oliver) creia que la transformació de Mallorca passava per l’homologació amb els països avançats en serveis, tècnica i cultura, i no, en cap dels casos, per la absorció d’un andalusisme folklòric que tan sols servia per ocultar i sublimar els endarreriments de l’Espanya de la Restauració”.
La setmana que ve vos enviaré la part d’una carta que Joan Sales va enviar Màrius Torres en què descriu “lo molt que estimava Mallorca, i Catalunya”, el progre republicà Indalecio Prieto i els efectes desastrosos que va representar l’amor que ens professava.
