El TSJC tomba els recursos de Mas, Ortega i Rigau contra la querella pel 9-N

  • El tribunal diu que l'admissió a tràmit no pressuposa jutjar res i la decisió no es pot recórrer

VilaWeb
ACN
27.02.2015 - 15:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha refusat els recursos del president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, contra la interlocutòria d’admissió a tràmit parcial de diverses querelles contra ells per l’organització del procés participatiu del 9-N. En la seva interlocutòria d’ara, que no es pot recórrer, el tribunal recorda que l’admissió a tràmit és un simple procediment per iniciar la investigació, i no prejutja res. El TSJC tampoc ha admès el recurs d’UPyD per ampliar la querella en més delictes i més querellats.

En sis interlocutòries diferents, el ple de la Sala Civil i Penal del TSJC respon els sis recursos de Mas, Ortega i Rigau contra les sis interlocutòries que van admetre a tràmit total o parcialment les querelles de la fiscalia, Manos Limpias, UPyD, VOX, l’Asociación Projusticia Siglo XXI i un sindicat de policia. Rebutja tots els recursos pel mateix motiu: l’admissió a tràmit es fa perquè hi ha certa veracitat en els fets denunciats i en les persones querellades. Tot i així, la instrucció pot portar a arxivar totalment el cas o, per contra, ampliar-lo en delictes i persones.

El tribunal també ha rebutjat un recurs d’UPyD que sol·licitava no només investigar Mas, Ortega i Rigau, sinó també la mesa del Parlament, la seva presidenta, Núria de Gispert, i el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i ampliar els delictes, actualment circumscrit a desobediència, als d’usurpació de funcions i delicte electoral. Segons UPyD, l’aprovació de l’ordre del dia d’una sessió del Parlament per aprovar òrgans de control de la consulta és un delicte, però el tribunal recorda que tant la comissió de control com les comissions delegades havien d’entrar en funcionament tenint en compte l’ordenament jurídic vigent, com deia la mateixa llei, cosa que suposava haver d’esperar l’aprovació del Tribunal Constitucional (TC). Sobre Espadaler, el TSJC recorda que havia de garantir l’ordre públic i que cap autoritat judicial li va ordenar que els Mossos retiressin les urnes de votacions.

UPyD, amb el suport de la fiscalia, demanava que el TSJC investigués no només els fets del 4 al 9 de novembre, sinó també els dies previs. El TSJC considera que quan el Govern va substituir la consulta anul·lada pel TC per un procés participatiu ja va complir la resolució. Per això, centra la investigació a partir de l’anul·lació del procés participatiu, que es va aprovar el 4 de novembre. Malgrat això, no descarta que fets anteriors al 4 de novembre però que hi estiguin relacionats o que facilitessin el procés participatiu també siguin investigats. Ara la causa s’unificarà en una sola i començarà la instrucció del cas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any