Fiances que sumen 4,3 milions d’euros a 21 ex-consellers de Caja Madrid i Bankia

  • L'Audiència espanyola considera que els càrrecs a les targetes no es corresponen a despeses de representació

VilaWeb
ACN
27.02.2015 - 12:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutge de l’Audiència espanyola Fernando Andreu ha imposat fiances individualitzades que sumen 4,3 milions d’euros a 21 consellers de Bankia que van utilitzar les anomenades ‘targetes B’. A la seva interlocutòria, Andreu adverteix que si els conseller no dipositen les fiances es procedirà a l’embargament per cobrir les possibles responsabilitats. Les quantitats oscil·len entre els 11.000 euros fins als 610 per al conseller José Antonio Moral Santín. El jutge ha tingut en compte la declaració ‘contundent’ de Francisco Verdú, un dels consellers que no la va utilitzar. Segons el magistrat, se’n desprèn que tots podien saber que l’ús de les targetes podia malmetre els fons de l’entitat.

A la interlocutòria, el jutge es remunta al 30 d’octubre de l’any 1995, quan el consell d’administració de Caja Madrid va ser informat per part de l’aleshores president Jaime Terceiro que rebrien targetes Visa exclusivament per despeses de representació.

Segons la interlocutòria, en aquell moment l’emissió de targetes responia única i exclusivament perquè els consellers fessin pagaments de despesa relacionada amb la seva tasca com a membres del consell d’administració, i tenien un topall de 600 euros que els consellers mai van sobrepassar.

La situació, segons el jutge, va canviar quan Miguel Blesa es va fer càrrec de Caja Madrid, en què es van deixar de fer les tasques de supervisió i control.

Andreu argumenta que tots els consellers, independentment de les instruccions verbals que els donessin, ‘haurien d’haver sabut, van poder haver sabut i haurien tingut l’obligació de saber perquè i com havien de fer ús dels fons que se’ls lliuraven a través de les targetes’.

El jutge considera evident que les targetes no eren cap complement retributiu perquè pagar-lo a través de targetes ‘escapa a les normes del sentit comí i de la lògica empresarial’.

Tipifica aquestes conductes com un delicte continuat d’administració deslleial i inclou a la interlocutòria la possibilitat alternativa de considerar que es va produir una apropiació indeguda, perquè hi ha càrrecs a les targetes fetes en cap de setmana, festius, i en articles i productes que no poder derivar de cap despesa de representació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any