26.02.2015 - 20:46
El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha dit aquest vespre que la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de suspendre’l de sou i feina durant tres anys era més política que no pas jurídica. Vidal ha recordat que els jutges tenien llibertat d’expressió, com qualsevol ciutadà, i que no es penedia d’haver participat en la redacció del text constitucional, cosa que tornaria a fer. Per Vidal, el CGPJ li ha posat el segell de ‘desafecto al régimen’, com passava durant el franquisme. El jutge demanarà al Suprem que revoqui la decisió i, almenys, la suspengui cautelarment mentre estudiï el recurs.
Heus ací les declaracions de Santiago Vidal:
Reacció de Santi Vidal a la sanció del CGPJ per vilawebtv
La decisió del CGPJ s’havia de saber a primera hora del matí o a migdia, i tot feia preveure que seria l’expulsió definitiva de Vidal de la carrera judicial. Però diverses votacions ajustades han anat endarrerint la resolució, cosa que ha fet pensar que el càstig potser no seria tan sever. Finalment, poc abans de les vuit del vespre el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, ha rebut per correu electrònic la resolució. Gimeno ha cridat al seu despatx Vidal —que havia passat tot el dia al Palau de Justícia de Barcelona— per comunicar-li-ho. La resolució, però, no serà ferma fins que no la rebi en paper i amb la signatura original, cosa que podria passar dimarts o dimecres.
En declaracions als periodistes, Vidal ha lamentat la decisió, perquè considera que és més ‘ideològica que basada en dret’. Ha recordat que només havia exercit el seu dret a la llibertat d’expressió fora del seu horari laboral cosa que no prohibeix la constitució espanyola ni cap altra llei. També ha agraït els nou vots en contra de la resolució, i ha anunciat que immediatament presentaria un recurs de cassació davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem per revocar la decisió. A més, també demanarà que, mentre es resolgui el recurs, que pot durar dos anys, se suspengui cautelarment la seva expulsió temporal.
Possible integració en una llista electoral
Vidal ha anunciat que cap al 15 de març explicarà quin és el seu futur professional mentre duri la suspensió. Ha apuntat que podria formar part d’una llista electoral d’una formació política sobiranista, com a independent, per a les eleccions municipals de Barcelona.
Tot i no voler concretar més, ha explicat que havia tingut ofertes de diverses formacions polítiques de l’àmbit sobiranista, que totes li han semblat bé i que ben aviat parlarà amb els responsables polítics corresponents per explicar-los la seva decisió final. I ha afegit que continuaria treballant per ‘construir jurídicament un nou país’.
Per una altra banda, ha ratificat que no es penedia d’haver redactat la constitució i que està tranquil amb la seva consciència. I ha dit que ho tornaria a fer, perquè ja va dir que assumiria les responsabilitats pertinents.
Vidal també ha dir que agraïa el suport rebut per amics, entitats i ‘milers’ de ciutadans i que demà a migdia sortiria a les portes de l’Audiència de Barcelona a donar-los les gràcies en persona, ja que s’ha convocat una concentració de suport.
Perfil propi
El jutge Santiago Vidal, membre de la secció desena de l’Audiència de Barcelona, s’ha fet conegut a l’opinió pública catalana aquests darrers mesos pel fet de donar a conèixer sense ambigüitats la seva posició a favor del dret de decidir i la independència de Catalunya. Forma part de l’associació progressista Jutges per la Democràcia (JpD).
La seva predisposició a parlar i col·laborar amb els mitjans de comunicació el van fer popular ja fa anys, però també algunes decisions judicials a favor de la llengua catalana, dels insubmisos al servei militar, la condemna al llibreter neonazi Pedro Varela o sentències en l’àmbit de la violència masclista i la protecció de menors que es van considerar pioneres. També va ser el magistrat que va obligar a admetre a tràmit una causa contra l’exèrcit feixista italià pels bombardaments aeris a la ciutat de Barcelona durant la guerra de 1936-1939.
