24.02.2015 - 17:12
El ferrocarril és una bèstia cinematogràfica, i les estacions, un dels llocs més propicis per a les escenes més insospitades. Com a mostra, títols que han fet història com ara ‘Alarma en l’exprés’, ‘Estranys en un tren’, ‘El tren de les 3 i 10’, ‘Els xicons del tren’, ‘El tren de la vida’ o ‘L’últim tren’. Són algunes de les interessants produccions que ens ha regalat la gran pantalla. Com un joc de paraules, a totes hi podríem recórrer per a referir-nos al nostre tren.
El de la línia Xàtiva-Alcoi és clar que és un tren antiquat, però que té un paper important en les comunicacions. Cada volta que l’Administració en parla s’escampa un núvol de carbonissa que ens obliga a tancar les finestres. Rumors i notícies que no presagien res de bo per al futur de la línia. Fa no res es disparaven de nou les alarmes i no seria estrany que estiguem més a prop del dia en què veurem passar l’últim tren.
Les amenaces persisteixen, quan fent un circumloqui ens diuen des de l’Administració que l’alternativa al tren és fer el transport de viatgers per carretera. El director d’aquesta pel·lícula no és Hitchcock ni entre els actors no hi figura Glen Ford. En els principals papers trobem els noms de Julio Gómez-Pomar, que és el secretari d’Estat d’Infrastructures i el de la consellera Isabel Bonig. Polítics del Partit Popular que no entenen que els serveis públics no estan per a guanyar diners, sinó per a oferir un servei a les persones, i que aquest tot i no ser l’AVE també és un transport. Polítics que tots junts entenen de manera molt particular l’exercici de noble acció de la política.
Sempre s’acullen al fet que la línia és deficitària. És la lletania amb la qual ens tenen farts, que no és igual que acostumats. Són ja molts anys de mentides, de mitges veritats i promeses incomplides. Fa sis anys que el Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana signaren un protocol per a fer actuacions en la línia. Es comprometien a invertir seixanta milions d’euros per a modrnitzar-la: des de variants com la de Benigànim i Montaverner, passos a nivell i arreglar les instal·lacions de les estacions. De tot açò han passat sis anys i a penes s’ha fet res. Excepte les obres que es van iniciar a l’estació d’Albaida, la resta continua sent paper mullat.
Al juny de 2012, qui era secretari d’Estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, –hui en dia ministre de Justícia– ens donava un bon esglai en anunciar que el Ministeri de Foment suprimiria algunes línies. El motiu: que el cost era massa alt per a tant pocs viatgers. Sens dubte, les paraules de Catalá constituïen una volta de rosca més de cara a la viabilitat de la línia. Després de sis mesos d’incertesa, des del ministeri intentaven calmar els ànims, pocs dies abans de Cap d’Any.
La poca credibilitat que ofereixen aquests polítics i els precedents que trobem en les hemeroteques ens fan presagiar el pitjor. Buscant i escorcollant, topem amb algun que altre precedent. El més significatiu, quan el 1969 van emmudir el tren conegut com Xitxarra o línia dels anglesos. És la que unia Alcoi i Gandia i que va començar a rodar el 24 de gener de 1893. El nom de Xitxarra provenia del soroll mecànic que feien les locomotores de vapor quan pujaven les costeres.
La indústria alcoiana somiava amb trobar l’eixida a la mar i la va trobar a cinquanta-quatre quilòmetres. Cocentaina, Muro, Beniarrés, l’Orxa, Vilallonga, Potries i per fi Gandia. Al 1965, la línia va passar a dependre dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE) fins al 15 d’abril de 1969, dia en què va circular l’últim tren. L’excusa, la de sempre: que la línia era deficitària. Aleshores, quan el Xitxarra es va posar en marxa, ja hi havia un tren de via estreta o millor dit un tramvia que anava de Carcaixent a Gandia i a Dénia. Funcionava amb tracció animal, per la qual cosa les estacions disposaven de quadres.
El diari La Ibèria del 5 de febrer de 1864 publica una notícia breu i que feia al·lusió a la inauguració ‘del tram-way de Carcaixent, important via que acaba a Dénia, i que uneix les províncies d’Alacant i València’. El projecte es va convertir en el primer de via estreta d’Espanya, i amb el trajecte més llarg de tracció animal, concretament 35,7 quilòmetres, els que separaven Carcaixent de Gandia. El tancament és produïa el 10 de febrer de 1974. L’argument, de nou, va ser que la línia era deficitària.
Tan sols deu anys després que Gandia i Alcoi estigueren comunicades per tren, s’inaugurava la que enllaçaria Xàtiva i Alcoi. Amb anterioritat, el ferrocarril ja s’ havia desplaçat del Grau de València a Xàtiva. Fer la línia fins a Alcoi no era empresa fàcil per a travessar primer que res la Serra Grossa. Sis túnels la foraden. I el 20 de març de 1893 s’inaugurava l’estació de Benigànim amb l’obertura del tram Xàtiva-Albaida. Un any després s’inaugurava la d’Ontinyent.
Història, progrés, comunicació, necessitat, servei públic, són paraules que no entenen de la retòrica del polítics, d’alguns dels d’ahir i de hui. Enfront d’eixos polítics que malbaraten i justifiquen les injustificables retallades, és l’hora dels polítics valents que defensen els serveis públics, els serveis que necessitem les persones senzillament per a viure el dia a dia. Qui no plora no mama, i si no plorem ara, d’ací a no res ens quedarem sense tren.
