22.02.2015 - 06:00
Aquesta setmana entrant es presenta la nova novel·la de Ferran Torrent, ‘Un dinar un dia qualsevol’ (Columna). En la seva línia de fer ficció sobre la societat valenciana del seu temps, ens proposa, amb una mirada severa i irònica, la València extenuada per l’especulació i la corrrupció extremes. Llegiu-ne un fragment (pdf). L’editora, Ester Pujol, ens fa un retrat gairebé sentimental de Ferran Torrent, i apunta: ‘ És el nostre Tom Wolfe quan fa de cronista de la societat valenciana del seu temps. I també el nostre Stieg Larsson quan escriu sobre els periodistes que volen descobrir la misèria del poder. I el nostre Tom Sharpe quan relata peripècies astracanades.’
Explica l’editora Ester Pujol:
«Fa exactament vint-i-un anys que conec Ferran Torrent i uns quants més que l’admiro. Si em permeteu la referència personal, jo era una pipiola quan em va tocar, just acabant d’entrar a Columna, d’acompanyar-lo en cotxe per aquestes llibreries de déu fent la promoció de ‘Gràcies per la propina’. De la magnífica ‘Gràcies per la propina’. Es pot tenir més sort? Ja us dic jo que no. D’aleshores ençà, amb en Ferran hem compartit ‘ostretes’ a Andorra, arrossos a Carmina, santjordis signant llibres, converses no reproduïbles. He conegut la ‘bèstia’ Torrent i, a través d’ell –o potser és a l’inrevés– la seva obra.»
«Torrent té una personalitat abassegadora, intensíssima. És perspicaç, irònic, escèptic. Tendre, encara que s’esforci a amagar-ho. Un home que sap observar, que clissa els altres amb una intuïció rapidíssima que juraria que rarament li falla. És divertit –divertit fins a causar hilaritat–, ‘bon vivant’, seductor, exagerat en els plaers, que sovint viu envoltat d’una colla d’amics força singulars. Lleial i amb un elevat sentit de la justícia, no creu en la radicalitat del blanc o negre. És intel·ligent. I llest, en el sentit ‘cruyffià’ del terme. Una combinació poc freqüent.»
«Ell és així –o així m’ho sembla a mi–; i així és la seva obra. Les seves novel·les, artefactes perfectes amb ‘acció, acció, acció’, transmeten aquestes qualitats. Els seus diàlegs, picats, àgils, com imagino que deuen ser els de les seves timbes al Casino de Sedaví, són una de les marques de la casa. La llengua, vivíssima, lluny de tot encarcarament, al servei de la versemblança. La condensació i capacitat de síntesi, aparentment fàcils, un gest de generositat i respecte al lector. ‘Si ho pots explicar amb una pàgina, no n’ocupis dues’. L’eficàcia a l’hora de descriure una fauna humana que a vegades sembla voler escapar-se del control del seu creador i que ell fa ‘creure’ com vol, també.»
«A ‘Un dinar un dia qualsevol’ hi trobem tot això. I sobretot la corrupció, que a València sembla presentar-se amb més impudícia que en altres ciutats, com ja ens mostrava a la celebrada ‘Societat limitada’. Amb el talent i l’ofici d’un dels grans novel·listes actuals.»
«És el nostre Tom Wolfe quan fa de cronista de la societat valenciana del seu temps. I també el nostre Stieg Larsson quan escriu sobre els periodistes que volen descobrir la misèria del poder. I el nostre Tom Sharpe quan relata peripècies astracanades. Però sobretot sobretot, és el nostre Torrent. Únic. El que ara mateix deu pensar: ‘Bah! Tot açò són mamonades, Esterín.’»
