21.02.2015 - 06:00
L’homeopatia, l’osteopatia o l’acupuntura són opcions al marge de la medicina tradicional que, segons el bioquímic José Miguel Mulet, formen part d’un conjunt de pràctiques que constitueixen un pur negoci i un risc per a la salut dels qui s’hi sotmeten. És el que exposa el llibre ‘Medicina sense enganys‘ (Pòrtic, 2015), on fa una defensa aferrissada del mètode científic com a eina per a poder separar el gra de la palla davant dels tractaments alternatius que se’ns ofereixen per a curar-nos. El també autor de ‘Comer sin miedo’ i professor a la Universitat Politècnica de València explica en aquesta entrevista els perills d’amlgunes de les pseudomedicines, però també admet que les empreses farmacèutiques no se salven, car també comercialitzen medicaments que no serveixen de gaire.
—D’on ve la fal·lera que hi ha per la medicina alternativa?
—Sempre hi ha hagut gent que venia remeis màgics. A les pel·lícules de vaquers sempre n’hi havia un que entrava al poble amb un carro ple d’elixirs que tant servien per fer créixer els cabells com per curar-ho tot. Sí que és cert que en els darrers anys es publicita més i té més espai mediàtic. Tenim figures com Josep Pàmies i Teresa Forcades que quan parlen de salut em pose les mans al cap. A més, des dels anys setanta, l’onada del ‘New Age’ va donar un impuls extra a les medicines alternatives i naturals.
—La medicina alternativa dieu que ens pren els diners, però la salut també pot perillar?
—Sí. Abandonar un tractament convencional per posar-se en mans d’una persona que diu que et curarà, però no té evidències que el remei que vol fer servir funcione, sí, posa en risc la salut. I per desgràcia n’hi ha molts casos. Una de les causes per les quals la gent recorre a la medicina alternativa és per desesperació. Tenen un problema que un metge convencional ha dit que no té solució i, de cop, troben algú que els diu que els curarà.
—Reconeixeríeu alguna cosa positiva dels tractaments no convencionals?
—Si tu publicites les propietats d’un tractament, o siga, dius que açò cura açò altre, cal que ho demostres. En el moment que una cosa servix per curar una malaltia, ja no es diu medicina alternativa, sinó que es diu medicina. Per tant, jo crec en totes les medicines alternatives que han demostrat que funcionen. Però si ho han demostrat, ja no es diuen alternatives, es diuen medicina.
—Hi hauria d’haver una distinció més clara al mercat, entre medicina i pseudomedicina?
—Crec que no s’hauria de permetre la publicitat de coses que al·leguen que té unes propietats i que realment no les tenen.
—Si l’homeopatia és pseudomedicina, què l’ha feta tan popular durant tants anys?
—Darrere hi ha empreses molt fortes. Hi ha multinacionals molt fortes que invertixen molts diners en publicitat, en congressos mèdics i en universitats. L’homeopatia té una organització empresarial darrere que no té, per exemple, la medicina tradicional xinesa. Per açò no hi ha càtedres de medicina tradicional xinesa i, en canvi, sí que n’hi ha d’homeopatia. L’homeopatia, que es va inventar fa dos-cents anys, va estar a punt de desaparéixer al principi del segle XX perquè ningú no en feia cas. I, de fet, es va publicar un article a la revista de la Societat Americana de Medicina declarant la fi de l’homeopatia. Però va reaparéixer, sobretot a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, perquè es considerava l’autèntica medicina alemanya, perquè ho va inventar un alemany.
—Dieu que només són boletes de sucre.
—Quan fan una anàlisi de qualitat dels preparats homeopàtics, què tenen? Sucre. Es basa a diluir, diluir i diluir. Al final només queda allò que fas servir per diluir, que és aigua. El que venen són unes pastilletes de sucre ruixades amb una aigua i les cobren a preu d’or.
Hi ha una altra cosa molt curiosa. Els medicaments, quan s’aproven, tenen un temps d’explotació de la patent i després passen a ésser genèrics. Quan caduca la patent d’un medicament homeopàtic? Continuen essent cars tota la vida!
—L’homeopatia sí que pot curar per l’efecte placebo.
—Sí, però perquè un medicament s’autoritze de veritat en un control ha de demostrar que funciona millor que el placebo. L’homeopatia no ho ha demostrat mai. I potser hom es pot pensar que no tenen res de dolent perquè són pastilles de sucre, però sí que poden ser perjudicials. Si tens una malaltia de veritat i en comptes de sotmetre’t a un tractament de veritat et tractes amb homeopatia, per omissió sí que pot fer.
—Hi ha persones que rebutgen les vacunes. Diuen que són poc efectives i que, fins i tot, poden ser perilloses.
—Dir això és una absoluta irresponsabilitat. És fals. Si no hi ha infants amb la pòlio o que es moren de xarampió és perquè estem vacunats. La gent que diu açò, per sort, tenia uns pares responsables que els va vacunar, però estan posant els seus fills en perill. De fet, està passant que en països desenvolupats estem tenint brots de malalties que estaven superades perquè la gent no es vacuna. Fa dos mesos hi va haver un brot de xarampió a Disneyland!
—L’osteopatia no és ciència?
—L’osteopatia és una cosa que es va inventar un senyor dels Estats Units el segle XIX, Andrew Still. Deia que la medicina oficial era un verí, que és el primer que cal fer si et vols inventar una pseudomedicina. Still va dir que totes les malalties es podien tractar alliberant l’energia que és presa als músculs. És una bajanada. No té cap base.
—Però els problemes físics sí que els tracta amb base, no?
—Dins l’osteopatia hi ha diferents branques. La més comuna s’assembla a la fisioteràpia: hi vas, et fan un massatge i et quedes de gust. A qui no li agrada que li facen un massatge? El problema és quan l’osteòpata també fa tractaments cranials o la visceral. Amb açò pretén curar-te qualsevol tipus de malaltia. Òbviament, una malaltia infecciosa o un càncer no es cura amb un massatge.
—Abusem dels medicaments?
—De vegades sí. Però de vegades no és tan culpa dels metges i de les farmacèutiques, sinó culpa nostra. És molt típic que hom tinga un refredat i vaja al metge i diga que no cal que prenga res, que amb repòs n’hi ha prou. Amb açò molta gent no queda satisfeta i va a un altre metge que li diu el mateix. Quan va al tercer metge, que li dóna antibiòtics, el refredat ja li està passant. Aquesta persona pensarà que s’ha recuperat pels antibiòtics, però realment la malaltia s’ha curat sola. Estem acostumats a medicar-nos per qualsevol problema de salut que tenim. Fins i tot ens automediquem, que és un altre mal costum. També és veritat que hi ha metges que fan receptes que no caldrien.
—Les empreses farmacèutiques també posen a la venda medicaments que no serveixen per gran cosa?
—No es pot generalitzar, però sí que ho fan. Com que hi ha molts diners en joc, han aconseguit autoritzacions o han pressionat els metges perquè receptessin segons quins medicaments, a còpia d’incentius. Per exemple, d’un medicament com el Ritalín, se’n fa un ús que és molt qüestionable. Es fa servir per al TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), però la malaltia en si està molt qüestionada. Són exemples puntuals.
—A l’hivern, la publicitat de productes per a pal·liar els efectes dels refredats també és molt abundant. Ens calen realment?
—L’important és que el consumidor ho tinga clar. I qualsevol farmacèutica dirà clarament que no t’està curant, sinó que t’alleuja els símptomes. També és veritat que davant de malalties benignes com un refredat, les empreses d’homeopatia fan molts calers. Si vas a la web de Boiron, la campanya més gran la fa quan hi ha epidèmia de grip. El més gran dels negocis el fan amb aquestes afectacions que se’n van soles.
—La fitoteràpia (tractaments amb plantes) pot semblar que pertanyi només a la medicina alternativa, però no és així, oi?
—La fitoteràpia té una investigació seriosa darrere i molts medicaments s’extrauen de plantes. Ara, quan hom es pren una infusió d’una planta, veritablement es medica a cegues perquè no pot saber exactament la quantitat que conté del principi actiu que és útil. Pot ser que una planta acumule una molècula que té un valor terapèutic, però la planta sencera n’acumula moltes més, de molècules. A més, segons l’època de l’any n’acumula unes o unes altres. Per tant, hi ha moltes variables i amb una infusió no saps la dosi que realment et prens. Per tant, si tens una malaltia mitjanament seriosa, el millor que es pot fer és prendre un fàrmac que possiblement serà un derivat de la plata, però només tens el principi actiu.
