16.02.2015 - 06:00
El poeta Francesc Garriga va deixar una obra a punt d’entrar a impremta poc abans de morir-se, ‘Swing‘, que publica Labreu. Arribarà a les llibreries aquesta setmana. Així, s’ha convertit en l’obra pòstuma de Francesc Garriga, que, com explica l’editor, escriptor, poeta i amic Marc Romera, ell ja sabia que seria l’última. Per això Romera diu que és el llibre de comiat: ‘Perquè després de molts anys d’una obra contínua, d’un poema unitari que ha anat progressant llibre a llibre, calia fer el cim abans d’abandonar.’ Llegiu-ne l’inici (pdf).
Escriu Marc Romera:
«Francesc Garriga Barata, caputxí i missioner a l’Amazones; professor d’història de l’art, de literatura, d’història de la música, de llatí, de filosofia; director de la revista més bella del món; Mestre d’artistes, advocats, periodistes, comerciants i erudits insignes, va deixar-nos mentre preparava l’edició de ‘Swing’. Ja malalt, Garriga era conscient que aquest llibre era el darrer, el comiat. En feia broma però la il·lusió de veure el llibre imprès, preparat perquè el lector en finalitzés el procés, vivificava la seva mirada blava amb la satisfacció de veure que que ho deixava tot lligat.
Perquè després de molts anys d’una obra contínua, d’un poema unitari que ha anat progressant llibre a llibre, calia fer el cim abans d’abandonar. I ‘Swing’, aquest ritme de balanceig que manté el temps mentre s’espera l’entrada del solista, aquest balanceig que ens acosta dolçament a la mort, és un immens punt i final a una obra que amb el temps assolirà, per singularitat, qualitat, universalitat, coherència i importància, el reconeixement que els seus contemporanis no li van saber donar.
‘Swing’, la ment lúcida de qui s’apropa a la mort construeix un discurs reflexiu sobre els enganys que han limitat la satisfacció dels desitjos, sobre el plaer que ja no s’és a temps d’assolir, sobre l’acceptació de tota negació que els límits del cos imposen a la voluntat de viure. Una lliçó d’alçada construïda en un llenguatge despullat i directe, capaç de convertir en sàvia bellesa l’acidesa de la seva mirada.»
