Les cinquanta ombres de Compromís

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa un temps, no molt llunyà, caminava una votant del Partit Popular pel carrer Major de la meua ciutat amb pas lent i observador. Ella era, fins fa poc, un ‘element’ denominat pels seus mateixos ideòlegs com a ‘productiu’.

Ara, immersa en la voràgine de la desocupació, es considera víctima de la política de fa quatre anys. A la llunyania observa un grup nombrós de gent, gent de la seua ciutat, de la seua comarca, fins i tot veïns, amb una animada xarrada i actitud alegre.

Què passa? Potser no tenen problemes econòmics i socials? Sap que alguns d’ells porten fins i tot més temps que ella aturats. No obstant això, es respira un ambient d’optimisme.

En arrimar-se, s’adona de què passa: són d’eixos de Compromís, valencians rojos i verds. Els mira des d’una distància prudent, de manera poc dissimulada, indiscreta i tot. Estos xics i xiques ja no són pudorosos, es comporten tal com són, com pensen. Es queda un poc descol·locada, observant.

Quan pot, i per simple curiositat, entra en la sala on estan realitzant una espècie de conferència. Ningú no li n’impedeix l’accés, i s’estranya. Encara amb dissimulació però amb mirada lenta, comença a escoltar què diu una d’ells, a qui ha vist per televisió. A poc a poc es troba embriagada per cada paraula, fins al punt de gaudir de cada centímetre del discurs. Comença a notar com a la seua pell, com a tot el seu ésser, hi van calant6 unes idees que mai no havia escoltat però que en el fons reconeix que té a dins amarrades i ocultes amb temor de ser descobertes. Comença a sentir una aroma dolça, una aroma d’èxit com mai no havia experimentat abans. Allí s’adona del símil de la cadira: Compromís se sosté per quatre potes que s’obren per a deixar entrar a qui vol formar-ne part.

Allí s’adona que cal prometre el que és possible, des del treball ben fet, a poc a poc, fins arribar al resultat esperat. No prometre grans coses per a després no arribar-hi.

Acabat l’acte, sap que durant tota la seua vida de votant ha sigut passiva i que ara amb Compromís pot ser com ella volia: activa.

La política de Compromís no és asexual: és d’ambdos sexes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any