La febre Q

Un grup concret de malalties infeccioses de gran rellevància mundial són les anomenades zoonosis. Una zoonosis és una malaltia infecciosa o parasitària que es transmet dels animals a les persones. Actualment, segons la OIE (Oficina Internacional d’Epizoòties), el 60 % dels patògens humans són zoonosis i el 75 % d’aquestes són emergents. Una malaltia emergent és la que fins ara era desconeguda, o que malgrat ser descoberta fa temps, mai havia esdevingut un problema important fins a l’actua­litat.

La febre Q, una zoonosis del segle XXI

Un exemple de zoonosi emergent és la febre Q. Aquesta malaltia fou descrita per primer cop l’any 1935 a Austràlia per Edward Holbrook Derrick, un metge de Queensland que va descriure un brot de la malaltia en un grup de treballadors d’un escorxador de bestiar boví. Un any més tard, i després d’intents frustrats d’associar el brot amb un microorganisme conegut, Derrick va enviar mostres dels seus pacients a un col·lega seu, Frank Macfarlane Burnet, metge de Melbourne. Va ser ell qui aconseguí aïllar un bacteri fins al moment desconegut. Paral·lelament, als Estats Units, l’any 1937 Herald R. Cox aïllà el mateix microorganisme a partir de paparres. El nom de febre Q el donà el seu descobridor inicial, Derrick. «Febre» perquè aquest era el símptoma principal i «Q» provinent de l’anglès «query», “pregunta”, fent referència a la incògnita sobre la causa dels quadres febrils. En relació a l’agent infecciós, el bacteri causant de la malaltia, es va acabar anomenant ‘Coxiella burnetii’, en honor als seus descobridors, Cox i Burnet. A causa de les seves característiques (elevada resistència al medi ambient, gran capacitat infectiva, transmissió a través de l’aire i gran capacitat infecciosa) als anys quaranta, durant la Segona Guerra Mundial, aquest bacteri va ser objecte de múltiples experiments i assajos destinats a convertir-lo en una arma biològica al servei de països com l’antiga Unió Soviètica, Estats Units d’Amèrica i el Japó. No obstant això, la malaltia no es va veure realment com una amenaça sanitària fins la primera dècada del segle XXI, quan van aparèixer una sèrie de casos de febre Q a diversos països de la Unió Europea. El més destacat, sens dubte, es va produir als Països Baixos durant els anys 2007-2010, on es van comptabilitzar 2.357 casos en humans l’any 2009, sis dels quals mortals. A més, el sector ramader, especialment el caprí, va patir grans pèrdues econòmiques degudes a avortaments. A partir d’aquest moment, la febre Q passà a ser considerada una zoonosi emergent, i a ser objecte de gran nombre d’investigacions que encara es mantenen, ja que la seva patogènia continua sent una incògnita.

Què en sabem avui dia, de la febre Q?

Actualment sabem que ‘Coxiella burnetii’ és el bacteri causant de la febre Q i és intracel·lular obligat, és a dir, que viu a l’interior de les cèl·lules de l’hoste que colonitza. La malaltia està present a gairebé tot el món i s’ha aïllat a partir d’un gran nombre d’hostes, des d’organismes invertebrats com ara paparres, fins a organismes superiors com ara animals salvatges, mamífers domèstics i, per descomptat, també persones. Els principals reservoris i font d’infecció per als humans són els remugants domèstics, concretament l’ovella, la cabra i la vaca. Els animals infectats poden excretar el bacteri al medi ambient a través de la llet, les femtes, el fluid vaginal, l’orina, el semen i els productes dels avortaments i dels parts (fluids i placenta). Els moments en què l’excreció es maximitza són els períodes al voltant del part o del avortament, tot i que també és possible en qualsevol altre moment. El bacteri a partir d’aquests materials forma aerosols contaminats i viatja en suspensió a través de l’aire ajudat pel vent, recorrent llargues distàncies fins a ser inhalat per un individu susceptible. Aquesta forma de transmissió fa que la infecció no només es pugui atribuir a persones que tinguin un contacte directe amb els animals, com ara ramaders o veterinaris, sinó que també són susceptibles d’infectar-se’n persones molt allunyades d’aquest món laboral. Els bacteris, un cop inhalats, arriben als pulmons del nou hoste i allí són fagocitats per les cèl·lules del sistema immunitari. A través d’aquestes es disseminen per tot l’organisme, i finalment, s’excretaran al medi ambient, tancant així el seu cicle biològic.

El quadre clínic que ‘Coxiella burnetii’ produeix en els humans està ben descrit. S’ha calculat que en el 60 % dels casos la infecció pot passar desapercebuda sense mostrar símptomes (infeccions subclíniques). No obstant això, quan es manifesta ho fa causant un quadre clínic molt semblant al de la grip, amb febre elevada i problemes respiratoris. En els casos en què la malaltia esdevé crònica, i en especial en persones immunodeprimides o d’edat avançada, poden aparèixer malalties més greus, com ara l’hepatitis o la endocarditis. També s’han descrit avortaments quan s’infecten dones gestants. De fet, es creu que la majoria dels avortaments d’origen desconegut en l’espècie humana són deguts a aquest bacteri.

Febre Q, siguem realistes

Podríem concloure que tot i que la febre Q ha estat problemàtica en diferents moments de la història, ara sembla un procés «benigne» que hi és, però no fa nosa. Tot i això serien ganes de no veure més enllà dels nostres nassos. Les mutacions són canvis permanents de l’ADN que es transmeten a la descendència. Aquest fenomen l’experimenten els bacteris i possibilita l’aparició de noves soques bacterianes. L’estat canviant de les soques degudes al fenomen de les mutacions dóna resposta a la pregunta: per què la febre Q ha estat la causa de brots importants de malaltia i actualment sembla que no representi una amenaça? És una hipòtesis factible, ja que és una situació habitual per a diversos agents infecciosos, com ara el virus de la grip. Per tant, és necessari que la investigació no s’aturi, que s’avance en els mètodes de diagnòstic perquè siguin més eficients i viables econòmicament (no només per a fer investigació sinó per a un millor control de la infecció a les explotacions) i que es millori el control de moviments de bestiar entre els diferents territoris a fi de minimitzar el risc que una soca virulenta sigui introduïda d’una zona a una altra. Ara ens trobem en un temps de bonança, però les soques virulentes apareixeran en qualsevol moment i ens cal estar preparats i anticipar-nos als esdeveniments. La febre Q, que ara és una aparent falsa alarma, és una amenaça real. 

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Aquest article ha estat guardonat amb el Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives, convocat per la Xarxa Vives d’Universitats, en la seua darrera edició. 

Joan Tutusaus Batlle. Professor associat del departament de Producció Animal. Universitat de Lleida.

Enllaços
Array