Els quaderns de Maria tornen a casa

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Isabel Donet i Sánchez
12.02.2015 - 21:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Qui no s’ha preguntat mai quina ha estat la història del nostre poble? Quines foren les persones que han educat els nostre avantpassats? Quins llibres utilitzaven? Són les preguntes que també es fa M. Carmen Agulló –professora de Teoria i Història de l’Educació– en l’inici del pròleg de ‘Els Quaderns Escolars de Maria’, un llibre en el qual els autors donen complida resposta a tots els interrogants. Una joia editorial, documental, històrica i també sentimental.

L’obra, escrita a quatre mans per Ana Maria Reig i Rafael Espí, ha permés de rescatar dels calaixos familiars els quaderns de Maria Vidal, una alumna de l’escola de la segona República espanyola. Maria sempre va guardar els seus quaderns dels deures diaris. Com s’aprecia a les il.lustracions, són un treball fet de manera pulcra i impecable i amb uns continguts que atenien les innovadores propostes pedagògiques del moment. Als quaderns escolars trobem des de mapes d’un món que ara no coneix les mateixes fronteres, a dibuixos i redaccions en un castellà que a males penes es parlava en cap poble de la Vall d’Albaida.

La introducció del laïcisme, les pràctiques naturistes i higienistes, la preocupació per l’extensió de l’educació a les dones i la millora de la seua qualitat, com també la participació en colònies escolars, van ser algunes de les experiències en una escola pública i laica.

 Els autors ens acosten de manera rigorosa al context històric de la vida escolar de Benigànim des del segle XVII fins el franquisme. Més de dos-cents anys d’història de l’ensenyament en un poble, però que de segur manté episodis en comú en altres poblacions de la rodalia.

 La formació de tots dos els delata. Ana Maria Reig és llicenciada en Geografia i Història i des de 1985 ha exercit com a arxivera de la Diputació de València. És autora d’algunes publicacions i d’un bon grapat d’articles. Mentre que Rafael Espí Vidal és  també llicenciat en Geografia i Història i ha dedicat la seua vida professional a l’ensenyament.

La mestra de l’alumna Maria a què es fa referència al llibre és Josefa Juan. Es dóna la circumstància que en els meus primers anys d’escolarització a Benigànim, la mestra en qüestió estava encara en actiu, a punt de jubilar-se. Recorde que jo era molt xicoteta i que ella ja tenia el cabell molt blanc. Era coneguda com ‘donya’ Pepita i no vaig anar mai a la seua classe. Sí a la d’altres, que sempre he cregut que eren molt semblants i d’una mateixa generació, com ara ‘donya’ Maria, ‘donya’ Catalina i ‘donya’ Antonia, mestres meues de primer, segon i tercer curs respectivament.

Aquella era l’escola de Franco, la d’aprendre de memòria els reis visigots i els rius d’Espanya, la de fer les ofrenes de flors i resar tots els dies de maig i la de cantar el Cara al Sol davant la creu dels caiguts,  quan només teníem quatre anys. Hi havia aules de xics i de xiques i els patis també estaven separats per un mur. Hi va haver uns anys en què a l’hora d’eixir al patí, de matí, a més de jugar ens repartien llet.

Com he comentat, el  record que tinc de Josefa Juan és molt difús i estic convençuda que no fa justícia a la mestra que va ser en plena joventut atrapada per l’entusiasme de  la renovació pedagògica i social com evidencia el llegat dels quaderns escolars.


Més entranyable em resulta fer memòria de Maria Vidal, i inevitablement unida a la de Vicent Espí, el seu marit i pare dels nou fills del matrimoni, entre ells Rafael, coautor del llibre. Vicent era conegut al poble com el Carter, atenent el seu treball a Correus. El matrimoni estaria ara ben orgullós del llibre i de veure com divendres 20 de febrer,  els quaderns escolars tornaran a casa, com el retorn al bressol que els va veure néixer fa més de vuitanta anys. La presentació es farà al saló d’actes de l’Espai Jove de Benigànim.

Una cita per a homenatjar i recordar l’escola de la segona República espanyola: els seus mestres com Josefa i alumnes com Maria. I com escriu M. Carmen Agulló, per a evocar l’escola com a espai de reflexió, d’alegria i d’expressió lliure. Una escola on la vida siga la protagonista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any