Jordi Cuixart: ‘A l’empresa catalana li calen unes institucions públiques que no li vagin a la contra’

VilaWeb
Redacció
04.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Jordi Cuixart, empresari i fundador de l’empresa Aranow, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Perquè i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Sóc independentista perquè Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà i, com a tal, té tot el dret de decidir el seu futur en el concert de nacions del món. Això ho ha proclamat múltiples vegades el nostre parlament autonòmic, sempre per una majoria de més de dues terceres parts i fins i tot ho recull la constitució espanyola sota el terme de nacionalitat. No sóc nacionalista. Em sento català i mediterrani i, tot i defensar el projecte de la Unió Europea, crec que de moment es percep massa com una unió econòmica i que no acaba d’avenir-se amb la voluntat i els interessos del conjunt de ciutadans, malgrat tots els esforços. Necessitem eleccions per a votar el president d’Europa o el projecte deixarà de ser creïble.

L’opció independentista és la millor empresa per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans d’aquest país, per a lluitar contra les desigualtats socials i per a redistribuir millor la riquesa. La nostra societat és molt solidària i compta amb un teixit d’associacions i ONG molt potents que massa sovint substitueixen els servies que hauria d’oferir l’estat. No em queixo dels impostos que paguem: em queixo de l’administració i la gestió que se’n fa. El dèficit fiscal no afecta solament la competitivitat econòmica de les nostres empreses, sinó també les classes més desafavorides: Barcelona té un índex de pobresa crònica que fa esgarrifar. Això que ha passat amb la banca és una de les estafes més grans que ha viscut el nostre país.

També vull un nou estat per a posar fi a la corrupció. Un estat que posi fi a l’amiguisme i la impunitat amb què actuen tot un seguit de personatges del tot integrats en l’estructura encara franquista de moltes institucions espanyoles i que no passaran mai per la justícia. Això és indignant i el pitjor exemple per a les generacions futures. Quin pare o mare voldrien avui que el seu fill fos empresari o polític? I, en canvi, són dos actors importantíssims en les societats modernes.

La nova Catalunya independent ha de decidir el model de societat i els seus referents: pot emmirallar-se en les nacions del nord d’Europa o bé mantenir models caducs d’estats asfixiants on el ciutadà no participa en les institucions. Jo opto per una democràcia directa, que combati les desigualtats de gènere i les injustícies socials, que persegueixi la corrupció, amb unes polítiques de conciliació laboral potents i un suport total a l’emprenedoria, la creació d’empreses i la generació d’ocupació i riquesa. No pot ser que tots aquests conceptes siguin incompatibles a la nostra societat.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Nosaltres som fabricants de maquinària d’envasatge i embalatge en format flexible i Catalunya n’és una potència a escala mundial. Catalunya compta amb empreses amb un alt percentatge d’exportació (en el nostre cas, del 95%) i en el conjunt de fabricants de béns d’equip som més de sis-centes empreses amb una facturació de 3.500 milions d’euros i una ocupació del voltant de 19.000 persones (si ampliem el radi als nostres proveïdors, podem parlar de més de trenta mil llocs de treball). Tot això, que representa el 23% del sector a l’estat espanyol, ho fem malgrat un estat que no vetlla pels nostres interessos –ni de mercats ni d’infrastructures–, sinó que veta els vols intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, actua contra el corredor mediterrani a la UE, manté en un lamentable estat la nostra xarxa ferroviària, etc. Malgrat tot això, les empreses catalanes han resistit la crisi econòmica i tornen a generar ocupació. Tenen un grau d’innovació i creixement comparable a les del nord d’Itàlia o el sud d’Alemanya. El gran desafiament és la dimensió: ens cal dimensió, i per això ens cal la complicitat d’unes institucions públiques que no ens vagin a la contra. L’empresa s’ha de comprometre amb la societat: crear ocupació de qualitat i repartir els beneficis, en retorn social, però també econòmic. La complicitat amb les universitats i institucions de govern és essencial perquè puguin exercir la funció de cohesió social i motor de progrés.

Amb un estat propi, Catalunya pot oferir al món un gran conglomerat industrial del segle XXI capaç d’afrontar els envits energètics per a la fi del combustible fòssil i les emissions de CO2, una nova indústria basada amb el valor afegit, transversal i creador de coneixement i serveis. La marca Catalunya no aprofita tot el seu potencial. És centrada a Europa i, tot i que creix a Amèrica i Àsia, hi creix poc (si prenem de referència la força que té a Europa). En canvi, té tots els ingredients per a convertir-se en els anys vinents en una marca de garantia i qualitat, amb uns productes molt eficients i amb respecte pel medi i plena sintonia amb les persones i les seves necessitats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any