30.01.2015 - 13:55
Abans, els periodistes érem un grup reduït, i se’ns valorava. Ara, el món dels mitjans de comunicació ha canviat radicalment. La revolució tecnològica i l’abundància de telefem han creat una nova classe de periodistes: ni millors, ni pitjors, això ho ha de valorar la societat, però sí diferents.
Com diu el mestre de periodistes Kapuscinski, hi ha un tipus de periodistes que no té problemes ètics ni professionals, i que ni tan sols es fan preguntes. Durant els vint-i-quatre anys que he treballat a la Radiotelevisió Valenciana n’he vist, d’exemples. I també he vist companys periodistes compromesos amb la societat.
Al fil d’aquesta consideració vull referir-me a un exemple que em reconcilia amb els principis que valore d’aquesta professió. Fa unes setmanes vaig a assistir a València –al Teatre Micalet– a la presentació del llibre ‘Lluitant contra l’oblit’ sobre l’accident del metro, obra de la periodista del diari Levante EMV Laura Ballester.
Des del fatídic 3 de juliol de 2006, dia del terrible accident en el qual hi va haver 43 morts i 47 ferits, i zero responsables, Laura no ha parat d’investigar la tragèdia. Una tragèdia que alguns s’han esforçat a amagar i de què uns altres mai no han volgut assumir responsabilitats polítiques ni administratives. Dia a dia, mes a mes, la periodista ha treballat qüestionant versions oficials, consultant documents, acudint a totes les fonts d’informació, preguntant sense parar a tot aquell qui tinguera alguna cosa a dir.
No hem d’oblidar que RTVV va silenciar la tragèdia. Amb la complicitat d’eixos periodistes que mai no es fan preguntes. Però, mentrestant, anaven fent carrera a l’organigrama de l’empresa.
He de dir que això, la complicitat amb els polítics del Govern per a tapar i silenciar l’accident del metro i tantes altres barbaritats, ens va fer patir als qui mai no hem compartit eixes pràctiques.
Curiosament, quan la desfeta s’havia consumat, algunes de les cares conegudes de Canal 9 volgueren esquinçar-se els vestits. I el comité d’empresa, en un gest per a recuperar la dignitat dels treballadors va demanar perdó a les famílies i a les víctimes del metro.
I és que la salut del periodisme i de la política han d’anar de la mà. Com més democràtica és la política millor és el periodisme. I com més professional és el periodisme més democràtica és la política. Valga com a exemple el terrible accident del metro de València.
