30.01.2015 - 11:32
En el transcurs d’una jornada de Respiro, els nens tenen únicament mitja hora per jugar a allò que vulguin. En general, quan acaben d’incorporar-se a Respiro, o quan som a l’inici de curs, una de les seves activitats preferides durant aquest espai de temps és jugar a futbol. Especialment si parlem de nens i no de nenes i, sobretot, si són majors de 8 o 9 anys. A partir d’aquesta edat, cal reconèixer que perden el cap per la pilota.
Tanmateix, a Respiro no es juga a futbol. No perquè tinguem tírria o mania a aquesta disciplina esportiva, sinó precisament pel que remarquen en el seu excel·lent article Patricia Ramírez i Yolanda Cuevas: a la infància és fonamental que els nens es diverteixin i practiquin diversos esports. De manera que durant les jornades de Respiro, els nens corren, pugen i baixen la muntanya i aprenen a coordinar peus, mans i pensament. I, sobretot, aprenen a coordinar-se entre ells, a treballar junts i a no desconfiar dels companys, a no respondre amb agressivitat. I els puc assegurar que no els resulta fàcil perquè vénen –més ben dit, venim- d’una cultura en la qual la majoria espera el millor de nosaltres, i, així, ens acostumem a competir amb nosaltres, amb els altres; de fet, amb la nostra pròpia ombra.
Tot i això, a la fundació estem convençuts que la millor forma d’aprendre i d’adquirir experiència en qualsevol àmbit, sigui esportiu o intel·lectual, és fer-ho en companyia, compartir errors, fracassos i encerts, mentre indaguem i explorem el que ens resulta desconegut. En una de les jornades de tardor, els nens van sortir a buscar bolets i una de les condicions per als guanyadors era que compartissin amb els altres grups el que havien collit. Doncs bé, a jutjar per l’expressió de les seves cares, no sabria dir què va produir més satisfacció a l’equip vencedor, si ser el primer en omplir el cistell o poder compartir “el seu botí” amb els altres nens. Per a nosaltres, això va ser motiu d’orgull.
Els nens necessiten l’activitat física com l’aire que respiren, però també necessiten aprendre pautes de comportament i valors que els ajudin a ser persones generoses, amb confiança i felices, però sense l’exemple dels seus pares els resultarà més difícil. Així doncs, animin-se. El proper cap de setmana surtin de casa (encara que hi hagi pol·lució), busquin un parc (sempre n’hi ha algun) i practiquin algun esport amb els seus fills (no només futbol, si us plau). Recordin els jocs de quan eren petits i experimentin, que no els importi caure –jo tinc un récord en caigudes i, si no són greus, donen molt de si- però, sobretot, no s’oblidin de gaudir perdent o essent molt, molt maldestres en alguna activitat: ajudaran els seus fills a alliberar-se de la por a perdre.
