29.01.2015 - 06:00
Compartir un dinar amb Antonio Fajardo Ruiz és com assaborir una amanida fresca de colors variats, amorosits per una salsa: la curiositat. La seva llarga figura, el seu somriure perenne i la seva veu de baix solemne expliquen una història allunyada dels manuals. Va començar a cantar professionalment de ben jove, però després d’un procés de reflexió va recloure’s al camp a crear el seu propi llenguatge. Amb aquest bagatge torna als escenaris operístics i una de les seves primeres cites la podran gaudir divendres 30 de gener al restaurant 7 Portes en el marc dels Sopars Lírics.
Fajardo va començar a cantar a la coral de Cerdanyola del Vallès, l’entitat cultural amb més trajectòria del poble, fundada als anys 50. Quan tenia 14 anys, el seu director, Jordi Morral, va percebre que “hi havia bon material en quant a sensibilitat i oïda”, tot i que els 14 anys és un moment d’inestabilitat vocal. De fet, Antonio Fajardo Ruiz explica que de petit cantava molt. Amb la recomanació de Morral, el futur cantant va començar a estudiar música esperant arribar als 17 per iniciar-se en la tècnica vocal. Va ser a l’escola de música de Cerdanyola, Aulós, amb Meritxell Olaia, que va ser la seva professora durant dos anys. Després va tenir Maria Dolors Aldea com a mentora al Conservatori de Terrassa, on va iniciar Grau Mitjà. Al cap de poc temps van començar a fer classes particulars i, alhora, va ingressar al conservatori del Bruc amb Maria Àngels Sarroca, amb qui va treballar tres anys. Va decidir experimentar altres tècniques i no centrar-se tant “en la ressonància, en deixar fluir la veu”, sinó que volia aprofundir en el treball del cos. “Jo que tenia una veu generosa, volia fer òpera” i va entrar-hi en profunditat amb la catedràtica Matilda Pinkas. El seu professor actualment és el Carlos Chausson perquè els cantants “estem en constant exploració vocal”.
Pots llegir la crònica sencera, aquí.
