27.01.2015 - 12:24
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha insistit avui a donar a les properes eleccions del 27 de setembre un caràcter plebiscitari. Mas ha demanat ‘al poble de Catalunya i als partits polítics catalans’ que converteixin aquesta cita electoral en ‘un gran objectiu polític’ amb què es pugui ‘construir la sobirania i un estat per a Catalunya’. En la inauguració d’un bust dedicat al president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba, Mas ha comparat ‘l’escletxa legal’ que van aprofitar els impulsors d’aquella institució per convertir ‘una cosa administrativa en una institució política’ amb ‘el terreny’ en què es convoca el 27-S.
Mas ha recordat que ‘la Mancomunitat va aprofitat una petita escletxa legal per constituir-se i constituir el primer embrió d’aquell autogovern de Catalunya, i va fer-ho amb una mentalitat que havia de nàixer com una cosa purament administrativa i la van convertir en una institució política, que feia projecte, visió i feia feina’.
Ara, ha dit el president, ‘estem, salvant les distàncies, una mica en el mateix terreny’. I és per això que Mas ha explicat que, al seu criteri, ‘el 27 de setembre tindrem unes eleccions que direm que són com sempre, més o menys normals. Però igual que la gent de la Mancomunitat li va donar un gran sentit polític a tot allò que feien, depèn ara del poble de Catalunya i dels partits polítics catalans que aquestes eleccions de tipus administratiu formal es converteixin en un gran objectiu polític pel nostre país’. En aquest sentit, Mas ha recordat que ara, però, ‘no serà per fer la Mancomunitat i recuperar la Generalitat, sinó per construir la sobirania de Catalunya i un estat per a Catalunya’.
Si això passa, i Mas creu que ‘està a la nostra mà’ aconseguir-ho, els catalans ‘haurem fet honor a la memòria i sobretot a la memòria de presidents com Prat de la Riba i Puig i Cadafalch’.
El bust al Pati dels Tarongers
El president de la Generalitat, acompanyat per una de les nétes del que fos president de la Mancomunitat, ha estat ha estat l’encarregat de descobrir el bust de Josep Puig i Cadafalch, que s’ha ubicat en la paret que fins ara ocupava el de Prat de la Riba, que s’ha reubicat en el seu lloc original.
En acabar, Mas ha considerat que s’ha fet un ‘acte de reparació històrica’ amb l’històric polític i arquitecte. I és que amb la col·locació del seu bust es completa la sèrie de presidents de Mancomunitat i Generalitat des de Prat de la Riba fins a Tarradellas. ‘Aquí hi ha tota la història del segle XX dels que ha volgut la lluita per l’autogovern de Catalunya, per l’autonomia, per la sobirania, podríem dir, per governar-nos tant com fos possible en cada moment de la nostra història’, ha sentenciat Mas.
En aquest sentit, el president ha volgut recordar ‘l’esperit de la Mancomunitat, que sense ni un recurs fiscal ni una sola transferència de competències per part de l’Estat, van fer una obra de magnitud extraordinària del que havia de ser la Catalunya moderna i de la voluntat recuperada dels catalans de governar-nos a nosaltres mateixos’.
Abans d’intervenir Mas, també ha parlat el batlle de Mataró, Joan Mora, que s’ha reconegut ‘emocionat’ per ‘fer una reparació històrica’ amb el bust de l’arquitecte fill de la seva localitat. ‘És un honor que s’hagi fet aquest pas endavant i descobrir aquest bust d’un mataroní il·lustre, un arquitecte que no només va fer d’arquitecte en la seva professió, sinó que va fer d’arquitecte de la concòrdia, posant al capdavant dels seus objectius la recuperació d’una nació amb tot els seus ets i uts’, ha sentenciat Mora.
L’alcalde de Mataró també ha volgut recordar que la dictadura ha fer que fos va ‘volgudament ignorat quan va ser enterrat’. ‘Per això crec que avui podem estar tots una mica més tranquils. I convé que tothom sàpiga que tenim un personatge de magnitud mundial, que es mereixia aquest reconeixement, que l’estudiem i en prenem exemple’, ha afegit Mora, qui ha considerat que gent com Puig i Cadafalch s’han d’honorar perquè ‘aquest país encara està en guàrdia davant dels que durant molts anys els han volgut mantenir en la fosca memòria’.
L’acte ha començat amb la intervenció de l’historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Balcells, que ha glossat la vida i les obres, polítiques i professionals, de Puig i Cadafalch. Balcells, a més, ha conclòs el seu discurs assegurant que ‘va ser un patriota, que estaria satisfet de veure que la seva obra ha perdurat i com la majoria de catalans són fidels al seu llegat i es reconeixen en el seu esperit’.
