24.01.2015 - 14:00
Un ex-sergent de la guàrdia urbana va denunciar fa uns dies un possible cas de tortures a tres joves del barri de Gràcia l’any 2005. Arran de la seva denúncia –que ha estat resposta amb una querella pel cos de seguretat barceloní–, els tres joves han fet públic un vídeo on relaten els fets que van viure aquells dies 8 i 9 de gener de fa deu anys. Expliquen que van patir maltractaments i que la seva denúncia va ser arxivada.
L’esquerra independentista de Gràcia ha convocat una conferència de premsa aquest migdia, en què els joves han explicat els fets denunciats.
El cas es remunta al gener del 2005, quan els tres nois, de l’Assemblea de Joves de Gràcia, van ser detinguts de matinada després que la policia de Barcelona va presentar-se davant del Casal Popular del barri. Hi va haver corredisses i persecucions pels carrers de la vila i els agents van detenir els tres joves.
Un d’ells diu: ‘A la comissaria ens van tirar tots tres escales avall, ens van alçar i, emmanillats, no podíem parar els cops que rebíem. Ens van despullar i, a la gatzoneta, vam rebre puntades de peu’. Un altre diu: ‘Ens van amenaçar que si els miràvem a la cara ens matarien’.
En el seu moment, van presentar una denúncia per tortures, que va ser arxivada. Ara que el cas 4-F ha posat damunt la taula de totes les converses el debat sobre les actuacions policíaques i que un ex-sergent ha exposat en un vídeo uns fets relacionats amb el cas, els tres joves han publicat aquest vídeo on expliquen què els va passar:
L’ex-sergent del cos José Martínez Díaz exposa en el seu vídeo, publicat aquesta setmana, aquest possible cas de tortures. Hi diu que les detencions van ser aleatòries i que els detinguts van ser atonyinats a la comissaria de l’Estació del Nord. Que un company de la comissaria li va explicar que un dels antiavalots que havia detingut els joves havia demanat un cubell i un fregall ‘per a netejar la sang d’un detingut’. Martínez diu que el va convidar a declarar-ho a l’intendent major d’aleshores, Xavier Vilaró, però que es va ensorrar i no ho va por de les complicacions que li podia causar. ‘Quan van quedar en llibertat, les seves cares ho deien tot. Un llavi rebentat, els ulls morats, el nas fisurat, marques per tot el cos, evidenciaven que la seva estada a mans policíaques no havia estat gaire agradable’, relata:
