La Fundació Vila Casas estrena any amb exposicions de Narcís Comadira, Josep Subirà-Puig i Jordi Fornàs i Joan Pedragosa

  • El pintor i escriptor gironí exposa una retrospectiva amb l'arbre com a protagonista

VilaWeb
Redacció
25.01.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Fundació Vila Casas ha inaugurat aquest cap de setmana tres exposicions temporals a l’Espai Volart. La més gran de totes és sobre la pintura de Narcís Comadira, que amb la retrospectiva ‘Obres amb arbres (i altres vegetals)‘ mostra la seva devoció per la representació recurrent de l’arbre. L’altra toca el llenguatge de la plàstica i el volum dels dissenyadors i artistes Jordi Fornas i Joan Pedragosa, a ‘Portes i flèxums’. I finalment, la tercera va sobre l’escultura de Josep Subirà-Puig.

L’exposició de Narcís Comadira és la més gran de les tres que inaugura la Fundació Vila Casas. Es tracta d’una retrospectiva no cronològica formada principalment per una sèrie de quadres on es repeteix el mateix element: la representació de l’arbre. Aquest element de la natura és un dels que més agrada al poeta, dramaturg i crític literari. La seva pintura fuig de l’abstracció i abraça l’obra figurativa amb un estil propi i lliure que ha anat matisant al llarg dels anys.

La segona exposició que s’ha inaugurat és ‘Portes i flèxums’, dels dissenyadors i artistes plàstics Jordi Fornas i Joan Pedragosa. Amb aquesta mostra es vol establir un diàleg entre la figura del dissenyador i l’artista plàstic. El repte és interessant perquè aquestes dues disciplines sempre se solen presentar separades. Fornas i Pedragosa passen per ser dues de les veus més destacades de l’àmbit del disseny i l’art plàstic, que entre els anys seixanta i setanta van renovar el llenguatge de la plàstica i el volum des de la disciplina del disseny gràfic.

Finalment, la Fundació homenatja a l’escultor Josep Subirà-Puig, una figura poc la reivindicació del qual a casa nostra és una assignatura pendent. La seva escultura, melancòlica i tràgica, està marcada per una actitud existencialista que se sotmet al determinisme natural de la condició humana. Sovint Subirà-Puig és un gran desconegut que té un treball molt sòlid i ha gaudit de gran reconeixement a l’estranger.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any