22.01.2015 - 21:26
El director del programa per a la definició d’un nou model d’administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ha remarcat que hi ha molts estudis que demostren que Catalunya ja té prou capacitat per a pagar el pressupost d’un estat capdavanter, unes institucions de govern pròpies i unes polítiques públiques avançades i alineades amb les dels millors estats de l’entorn. Avui ha participat en un acte de l’ANC per esvair dubtes sobre la hisenda pròpia.
Iglesias ha volgut deixar clar que ell no era el constructor de la hisenda pròpia catalana, que ja existeix des del moment que hi ha uns contribuents catalans que paguen imposts. La seva feina, ha dit, és dissenyar el model de gestió d’una Catalunya que recapti i administri tots els imposts. Però, primer de tot, ha garantit que un estat català no únicament seria viable econòmicament, sinó que podria aplicar unes polítiques públiques com les dels millors estats del món, perquè ja avui té superàvit entre el que aporta i el que rep, i aquí hi ha sumat el pressupost de despesa de la Generalitat, el dels ajuntaments i la imputació de despesa dins el pressupost general de l’estat.
Tot seguit s’ha referit al model de gestió que vol Catalunya per al seu sistema fiscal. Del model espanyol, n’ha criticat que es basi en la persecució de l’infractor però que alhora tingui grans nivells de frau fiscal. ‘Aquesta lluita contra el frau el guanyen o el perden? Perquè fa trenta-cinc anys i la guardiola continua buida. Un sistema d’èxit no ho és pas’, ha ironitzat.
Iglesias ha defensat el model que es basa en el paradigma de la confiança, en la cooperació, en el fet de conèixer el contribuent i donar-li incentius. ‘És el bastó o la pastanaga. Una hisenda que amenaça i prou és una hisenda que fracassa’, ha resumit. A parer seu, no es poden atemorir els contribuents perquè són precisament els que han de fer que el nou país funcioni. En aquest punt ha esmentat un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional que parla de la consciència fiscal com a expressió de la consciència nacional.
Cal que la ciutadania que pagui, ha conclòs, sigui conscient que això reverteix en benefici seu i del país: ‘Perquè no és igual tributar que contribuir.’ I ha remarcat que el tribut és, des de l’antiguitat, ‘el que paga el poble vençut al poble vencedor, el súbdit al rei.’ Per això –ha dit– no pagar-lo, que és el frau, té una certa simpatia.
‘Ja ho vam fer a principi dels vuitanta com a ciutadans espanyols’
‘Això que hem de fer ara ja ho hem fet. Ho vam fer a principi dels vuitanta com a ciutadans espanyols i ara ho farem com a ciutadans catalans’, ha dit. Iglesias ha assenyalat que igual que ara els catalans paguen els seus imposts fent cas d’una llei del congrés espanyol, també ho faran quan hi hagi una llei aprovada pel parlament.
També ha participat en l’acte el diputat d’ERC especialista en temes econòmics i pressupostaris, Pere Aragonès, que s’ha mostrat convençut que la independència de Catalunya s’aconseguirà de manera acordada, però ha avisat que només serà així si els catalans són capaços de fer entendre a l’estat que igualment ho farien unilateralment.
Ha clos l’acte la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que ha cridat a treballar fins al 27 de setembre per eixamplar la base social de la independència per aconseguir-la mitjançant les urnes. Forcadell ha reconegut que l’acord de Mas i Junqueras no era l’acord de l’Assemblea, igual com tampoc no ho era la pregunta pactada per al 9-N. ‘Ara no cal que ens preguntem si és un bon acord o un mal acord, és l’acord que tenim i per tant és el millor’, ha dit.
