20.01.2015 - 16:18
Després de quatre anys és a punt de tancar-se un de les pàgines més tristes de la història de les Illes Balears. No hi ha hagut en el període democràtic actual cap govern més nefast per al nostre país que l’encapçalat per José Ramón Bauzá.
La petjada que deixa el seu govern és molt magre. No hi ha cap actuació que sigui mereixedora de ser valorada ni tan sols recordada. Només ho serà la seva croada contra la nostra llengua i la nostra identitat, a les que ha volgut exterminar. De fet, serà recordat perquè no crec que trobem cap altre governant a la història i d’arreu del món que hagi volgut carregar-se la llengua i la cultura del país que presideix. En això, sí que tendrà el trist honor de ser recordat. Ha estat, tot plegat, un malson, un malson que s’acabarà, com tots.
Però d’un gran mal en surt un gran bé i aquest ha estat la reacció de molts dels nostres ciutadans davant la política cultural genocida del superb apotecari. No debades, l’oposició -i la multitudinària manifestació que hi va haver- al TIL, per exemple, ha estat, no només, però bàsicament, una actitud de defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, I ara sabem que som molts els que la defensam i la defensarem sempre.
I ara, arribant al final del trajecte, l’apotecari madrileny recorre a l’estratègia de la por, tan clàssica d’altra banda en els partits de dretes que sempre s’atorguen el monopoli de la bona gestió, tot dient que després de les properes eleccions, o hi torna a haver majoria absoluta del PP o serà el no-res. Vaja disbarat! És sabut que aquestes pràctiques intimidatòries no funcionen en societats democràtiques madures i manco quan qui les fomenta s’ha merescut el rebuig frontal de molts ciutadans i inclús ha perdut el suport de molts del seus votants. Els ciutadans de les Illes, majoritàriament, no és deixaran prendre el pèl i saben que la gestió de Bauzà aquests quatre anys ha estat desastrosa des de molts vessants, però tanmateix no li perdonarà el seu atac a les senyes d’identitat d’un poble que té més de 800 anys. Inclús en la hipòtesi que les perspectives electorals del PP arreu de l’Estat fossin bones, aquí acabaria pagant per les seves fòbies personals contra la nostra llengua. No, no només no guanyarà per majoria absoluta, sinó que l’esclat del PP serà estrepitós i, finalment, l’estirat president se’n tornarà a vendre aspirines, i el capítol es tancarà.
Un govern progressista, compromès amb la nostra llengua i la nostra identitat serà, per poc bé que ho faci, millor que el que ell ha presidit. Com va piular a Twiter Andreu Caballero, “entre el govern de Bauzá i el no-res, em qued amb el no-res i encara em sobra la meitat”. Així és. El no-res és el que ell hauria volgut per la nostra llengua i la nostra identitat. Però no ho ha aconseguit. Ha perdut com era inevitable.
